consonant - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
consonant
consonant
- ca consonant, n f
- ca C, n f abrev.
- es consonante
- es C abrev.
- fr consonne
- fr C abrev.
- en consonant
- en C abrev.
Definition
Segment fònic que s'articula amb una obstrucció total o parcial en un o diversos punts de les cavitats supraglotals.
Note
- Acústicament, la consonant es caracteritza per l'absència o per la inestabilitat freqüencial dels seus formants. Pel que fa a la constitució sil·làbica, la consonant s'identifica amb la part marginal i prescindible de la síl·laba (l'obertura i la coda). Això no obstant, hi ha també un grup intermedi de fonemes entre consonants i vocals, anomenats consonants líquides o sonants per la seua capacitat d'acomodar-se al nucli sil·làbic en moltes llengües. Atenent al mode d'articulació, les consonants es poden classificar en oclusives o interruptes, fricatives o contínues, aproximants, africades, líquides, orals, nasals, sordes i sonores; les líquides, alhora, poden ser laterals, bategants i vibrants. Segons el punt d'articulació, les consonants poden ser bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals, velars, uvulars, faríngies i glotals. S'oposa a vocal.
