complement directe - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
complement directe
complement directe
- ca complement directe, n m
- ca objecte directe, n m sin. compl.
- es complemento directo
- es objeto directo
- fr complément d'objet direct
- en direct object
Definition
Complement del verb que està exigit pel semantisme d'aquell, no du quasi mai preposició i admet la pronominalització per mitjà del pronom el o les seues variants morfològiques si és definit, del pronom feble ho si és oracional, i del pronom feble en si és indefinit o quantificat.
Note
- És el cas del complement el teu fill en l'oració He vist el teu fill al cinema. El complement directe únicament admet la preposició a en els casos següents: quan és un pronom personal tònic (Ens mirava a nosaltres), davant de pronoms relatius i interrogatius i de les formes tothom i ningú (Coneixia a tothom, A qui ha vist?), per a evitar ambigüitats amb el subjecte quan tots dos apareixen junts (Perseguia el gat al ratolí) i quan hi ha expressió de reciprocitat (S'estimaven l'un a l'altre). En tots aquests casos la preposició es comporta com una marca de cas.
