complement - Diccionari de lingüística

Note

• Per exemple, la funció realitzada pel sintagma nominal quatre quilos de taronges respecte al verb comprar en l'oració He comprat quatre quilos de taronges, o pel sintagma preposicional a Vinaròs respecte al verb arribar en l'oració Encara no han arribat a Vinaròs. Per extensió, també s'utilitza el terme per a referir-se al constituent sintàctic que desenvolupa aquesta funció. La relació d'un complement amb el nucli del qual depén s'expressa per mitjà de procediments diferents segons les llengües: flexió casual, ús de preposicions i ordre de col·locació dels elements. Les llengües romàniques fan servir principalment les preposicions i distingeixen quatre tipus bàsics de complements segons la categoria lèxica del nucli que modifiquen: complement del nom, de l'adjectiu, del verb i de l'adverbi. Entre els complements del verb, d'altra banda, es distingeixen el directe, l'indirecte, el de règim verbal, el circumstancial, l'atribut, el predicatiu i l'agent. Sovint s'adopta una caracterització més restringida, segons la qual el complement s'oposa a l'adjunt i es caracteritza pel fet de ser un constituent exigit (o subcategoritzat) pel significat d'un nucli. Des d'aquesta perspectiva, en una oració com Va deixar tranquil·lament les claus damunt la taula, els sintagmes les claus i damunt la taula són complements del verb deixar, i l'adverbi tranquil·lament un adjunt del predicat.