variant condicionada
variant condicionada
- ca variant combinatòria, n f
- ca variant condicionada, n f sin. compl.
- ca variant contextual, n f sin. compl.
- ca variant lligada, n f sin. compl.
- es variante combinatoria
- es variante condicionada
- es variante contextual
- es variante ligada
- fr variante combinatoire
- fr variante conditionnée
- fr variante contextuelle
- fr variante liée
- en bound variant
- en combinatorial variant
- en conditioned variant
- en contextual variant
Definition
Variant l'ús de la qual obeeix a restriccions contextuals.
Note
- Les variants combinatòries no poden aparéixer en un mateix context, però presenten entre elles algun tipus de parentiu (articulatori en els sons, semàntic en els lexemes, etc.). Així, les realitzacions nasals de caràcter bilabial, dental, alveolar, palatal i velar són variants combinatòries en posició implosiva no final, per tal com estan condicionades pel punt d'articulació de la consonant següent. Igualment ho són els morfemes ‑va i ‑ia de l'imperfet d'indicatiu.
variant contextual
variant contextual
- ca variant combinatòria, n f
- ca variant condicionada, n f sin. compl.
- ca variant contextual, n f sin. compl.
- ca variant lligada, n f sin. compl.
- es variante combinatoria
- es variante condicionada
- es variante contextual
- es variante ligada
- fr variante combinatoire
- fr variante conditionnée
- fr variante contextuelle
- fr variante liée
- en bound variant
- en combinatorial variant
- en conditioned variant
- en contextual variant
Definition
Variant l'ús de la qual obeeix a restriccions contextuals.
Note
- Les variants combinatòries no poden aparéixer en un mateix context, però presenten entre elles algun tipus de parentiu (articulatori en els sons, semàntic en els lexemes, etc.). Així, les realitzacions nasals de caràcter bilabial, dental, alveolar, palatal i velar són variants combinatòries en posició implosiva no final, per tal com estan condicionades pel punt d'articulació de la consonant següent. Igualment ho són els morfemes ‑va i ‑ia de l'imperfet d'indicatiu.
variant estilística
variant estilística
- ca variant lliure, n f
- ca variant estilística, n f sin. compl.
- es variante estilística
- es variante libre
- fr variante libre
- fr variante stylistique
- en free variant
- en stylistic variant
Definition
Variant que pot alternar amb una altra sense que hi haja un condicionament contextual ni s'establisca cap diferència de significat.
Note
- Així, la vibrant [r] i la bategant [ɾ] en posició implosiva final o els adverbis sols i només.
variant lligada
variant lligada
- ca variant combinatòria, n f
- ca variant condicionada, n f sin. compl.
- ca variant contextual, n f sin. compl.
- ca variant lligada, n f sin. compl.
- es variante combinatoria
- es variante condicionada
- es variante contextual
- es variante ligada
- fr variante combinatoire
- fr variante conditionnée
- fr variante contextuelle
- fr variante liée
- en bound variant
- en combinatorial variant
- en conditioned variant
- en contextual variant
Definition
Variant l'ús de la qual obeeix a restriccions contextuals.
Note
- Les variants combinatòries no poden aparéixer en un mateix context, però presenten entre elles algun tipus de parentiu (articulatori en els sons, semàntic en els lexemes, etc.). Així, les realitzacions nasals de caràcter bilabial, dental, alveolar, palatal i velar són variants combinatòries en posició implosiva no final, per tal com estan condicionades pel punt d'articulació de la consonant següent. Igualment ho són els morfemes ‑va i ‑ia de l'imperfet d'indicatiu.
variant lliure
variant lliure
- ca variant lliure, n f
- ca variant estilística, n f sin. compl.
- es variante estilística
- es variante libre
- fr variante libre
- fr variante stylistique
- en free variant
- en stylistic variant
Definition
Variant que pot alternar amb una altra sense que hi haja un condicionament contextual ni s'establisca cap diferència de significat.
Note
- Així, la vibrant [r] i la bategant [ɾ] en posició implosiva final o els adverbis sols i només.
varietat
varietat
- ca varietat, n f
- es variedad
- fr variété
- en variety
Definition
Ús específic que es fa d'una llengua d'acord amb la procedència geogràfica o social dels parlants o d'acord amb la funció comunicativa o l'etapa històrica.
Note
- Les varietats poden presentar trets fonètics i fonològics, morfològics, sintàctics i lèxics diferents.
varietat de registre
varietat de registre
- ca varietat diafàsica, n f
- ca varietat de registre, n f sin. compl.
- ca varietat funcional, n f sin. compl.
- es variedad diafásica
- fr variété diasphasique
- en register
- en style
Definition
Varietat determinada per la situació comunicativa en què es realitza l'acte de parla i, més concretament, per factors com el grau de formalitat del discurs, el canal oral o escrit de la comunicació o el tema que es tracta.
Note
- V. registre.
varietat diacrònica
varietat diacrònica
- ca varietat diacrònica, n f
- es variedad diacrónica
- fr variété diachronique
- en diachronic variety
Definition
Varietat característica d'una determinada etapa de la història de la llengua.
Note
- Pel que fa al català, per exemple, es poden diferenciar el català primitiu o preliterari (segles IX-XIII), el català baixmedieval (segles XIV-XV), el català modern, dividit a vegades en altmodern (segles XVI-XVII) i baixmodern (segles XVIII-XIX), i el català contemporani (segles XX-XXI).
varietat diafàsica
varietat diafàsica
- ca varietat diafàsica, n f
- ca varietat de registre, n f sin. compl.
- ca varietat funcional, n f sin. compl.
- es variedad diafásica
- fr variété diasphasique
- en register
- en style
Definition
Varietat determinada per la situació comunicativa en què es realitza l'acte de parla i, més concretament, per factors com el grau de formalitat del discurs, el canal oral o escrit de la comunicació o el tema que es tracta.
Note
- V. registre.
varietat diastràtica
varietat diastràtica
- ca varietat diastràtica, n f
- ca sociolecte, n f sin. compl.
- ca varietat social, n f sin. compl.
- es variedad diastrática
- fr variété diastratique
- en social class variety
Definition
Varietat característica de grups socialment afins, això és, de grups que comparteixen unes determinades característiques socioeconòmiques i educatives.
