univers del discurs
univers del discurs
- ca univers del discurs, n m
- es universo del discurso
- fr univers du discours
- en discourse universe
Definition
Conjunt format per un context lingüístic o conceptual i per unes circumstàncies determinades, en el qual tot signe i tot símbol assoleixen significat, prescindint del fet que denoten o no un objecte real.
universal
universal
- ca universal, n m
- es universal
- fr universel
- en universal
Definition
Cadascun dels conceptes, categories o trets comuns a totes les llengües naturals o a les gramàtiques de les llengües naturals.
Note
- Alguns lingüistes com Eugenio Coseriu han assenyalat la necessitat de diferenciar clarament els universals del llenguatge dels universals de la lingüística. Els primers fan referència a les propietats de les llengües naturals, i els segons, a les nocions i decisions del metallenguatge i de l'estructuració de la gramàtica. En l'estudi dels universals, es poden establir tres grans fites: la de Charles F. Hockett, que tractà de delimitar el conjunt de propietats de les llengües naturals per contraposició als sistemes comunicatius animals (propietats com ara l'arbitrarietat, la linealitat, el binarisme d'estructuració, la reflexivitat, etc.); la de Noam Chomsky i el generativisme en general, que se centra en els universals de la lingüística i estableix la distinció entre universals formals i universals substantius, i la de Joseph H. Greenberg i Bernard Comrie, que es basen en estudis tipològics i estableixen la distinció entre universals absoluts, relatius i implicatius.
universal absolut
universal absolut
- ca universal absolut, n m
- es universal absoluto
- fr universel absolu
- en absolute universal
Definition
Característica que és comuna a totes les llengües naturals sense excepció.
Note
- Per exemple, el fet que totes les llengües tenen segments vocàlics. S'oposa a universal relatiu.
universal de Humboldt
universal de Humboldt
- ca universal de Humboldt, n m
- es universal de Humboldt
- fr universel de Humboldt
- en Humboldt's universal
Definition
Principi de canvi lingüístic formulat per Theo Vennemann segons el qual en les llengües es tendeix a establir una relació biunívoca entre forma i significat d'acord amb la qual se solen evitar fenòmens com el sincretisme, la fusió i l'al·lomorfia.
universal formal
universal formal
- ca universal formal, n m
- es universal formal
- fr universel formel
- en formal universal
Definition
En gramàtica generativa, cadascuna de les condicions necessàries a què ha d'estar sotmesa una gramàtica per a poder operar.
Note
- El filtre del cas o els principis de la teoria del lligam formen part, per exemple, dels universals formals.
universal implicatiu
universal implicatiu
- ca universal implicatiu, n m
- es universal implicativo
- fr universel implicationnel
- en implicational universal
Definition
Característica d'una llengua natural que du necessàriament associada una altra característica.
Note
- Per exemple, el fet que les llengües que tenen un ordre bàsic VSO tenen preposicions i no posposicions.
universal lingüístic
universal lingüístic
- ca universal lingüístic, n m
- es universal lingüístico
- fr universel linguistique
- en linguistic universal
Definition
Característica comuna a totes les llengües naturals, com ara la doble articulació, la linealitat, etc.
universal relatiu
universal relatiu
- ca universal relatiu, n m
- es universal relativo
- fr universel relatif
- en relative universal
Definition
Característica que solen presentar la majoria de les llengües naturals.
Note
- Per exemple, el fet que el subjecte sol precedir l'objecte en una ordenació no marcada dels elements. S'oposa a universal absolut.
universal substantiu
universal substantiu
- ca universal substantiu, n m
- es universal sustantivo
- fr universel substantif
- en substantive universal
Definition
En gramàtica generativa, cadascun dels elements metalingüístics que ha de contenir una gramàtica per a poder operar.
Note
- Per exemple, els trets [sil·làbic] o [singular] i les categories nom, sintagma verbal, etc.
ús lingüístic
ús lingüístic
- ca ús lingüístic, n m
- es uso lingüístico
- fr usage linguistique
- en usage
Definition
Utilització corrent que els parlants fan de la llengua.
Note
- Aquest ús és sovint invocat per a decidir sobre qüestions relacionades amb la correcció lingüística.
