terminologia
terminologia
- ca terminologia, n f
- ca glossari tècnic, n f sin. compl.
- ca vocabulari, n f sin. compl.
- es terminología
- es vocabulario
- fr terminologie
- fr vocabulaire
- en terminology
- en vocabulary
Definition
Conjunt de termes propis d'un àmbit especialitzat.
text
text
- ca text, n m
- ca discurs, n m sin. compl.
- es discurso
- es texto
- fr discours
- fr texte
- en discourse
- en text
Definition
Unitat lingüística comunicativa típicament superior a l'oració, producte de l'activitat verbal humana, que posseeix un caràcter social.
Note
- Es caracteritza per l'adequació al context comunicatiu en què es produeix, per la coherència informativa i per la cohesió lineal. Aquesta cohesió lineal s'aconsegueix mitjançant una sèrie de fenòmens gramaticals i semàntics que relacionen de manera explícita les diferents unitats que componen el text (proposicions, oracions, paràgrafs, etc.): les relacions fòriques, la consecutio temporum, la definitud, els nexes interoracionals, la cohesió lèxica, etc. Per a la majoria dels lingüistes els conceptes de text i de discurs són sinònims. El concepte de text parteix de la tradició europea, centrada sobretot en les produccions escrites; el de discurs remet a la tradició nord-americana, centrada més aviat en les manifestacions lingüístiques orals. Tot i amb això, alguns autors estableixen diferències entre ambdós termes i consideren el text com a producte o resultat i el discurs com a procés. [V. tipologia textual]
thesaurus [la]
thesaurus [la]
- ca tresor, n m
- ca thesaurus [la], n m sin. compl.
- es tesoro
- es thesaurus
- fr thésaurus
- en thesaurus
Definition
Recull lexicogràfic d'una llengua, especialment referit a alguns diccionaris molt exhaustius amb pretensions quasi totalitzadores.
timbre
timbre
- ca timbre, n m
- es timbre
- fr timbre
- en timbre quality
Definition
Propietat psicoacústica dependent del perfil espectral d'un so, és a dir, de la distribució freqüencial i de l'amplitud de les ones simultànies que constitueixen una ona sonora complexa i percebuda com a única.
tipologia
tipologia
- ca tipologia, n f
- es tipología
- fr typologie
- en typology
Definition
Classificació de les llengües o d'algun aspecte lingüístic.
tipologia lingüística
tipologia lingüística
- ca tipologia lingüística, n f
- ca lingüística tipològica, n f sin. compl.
- es lingüística tipológica
- es tipología lingüística
- fr linguistique typologique
- fr typologie linguistique
- en linguistic typology
- en typological linguistics
Definition
Descripció i classificació de les llengües en funció de certes propietats escollides prèviament i de les afinitats que en resulten.
Note
- Així, segons l'estructura del mot, les llengües es classifiquen en aïllants, aglutinants, polisintètiques i flexives; segons l'ordre no marcat dels elements oracionals, això és, segons l'ordre en què normalment apareixen el subjecte (S), el verb (V) i l'objecte (O), les llengües es poden classificar en llengües SVO, llengües SOV, llengües VSO, etc. La tipologia lingüística pot ajudar també a establir les genealogies de les llengües, tot i que no és un dels seus objectius fonamentals.
tipologia textual
tipologia textual
- ca tipologia textual, n f
- es tipología textual
- fr typologie textuelle
- en text typology
Definition
En lingüística textual, descripció i classificació dels textos a partir de criteris com ara la temàtica o el contingut referencial (textos de ficció, tècnics, etc.), el mode o el canal (textos orals, escrits, espontanis, etc.), la funció comunicativa (textos expositius, narratius, etc.), etc.
Note
- Una de les tipologies que ha tingut una major difusió és la realitzada per Jean-Michel Adam a partir de la funció lingüística predominant dels textos. En la proposta inicial d'aquest autor es diferencien els textos següents: el descriptiu (que informa sobre l'estat de les coses), el narratiu (que informa sobre fets i accions situant-los en un desenvolupament temporal i causal), l'explicatiu (que informa per a fer entendre alguna cosa), l'argumentatiu (que serveix per a exposar opinions, rebatre-les, persuadir, etc.), el directriu (que serveix per a donar instruccions, ordres, consells), el predictiu (que informa sobre estats o fets futurs), el conversacional (que suposa un intercanvi informatiu entre dos o més interlocutors) i el retòric (que fa un ús estètic del llenguatge).
tipus
tipus
- ca tipus, n m
- es tipo
- fr type
- en type
Definition
En la terminologia d'Eugenio Coseriu, pla abstracte d'estructuració lingüística, diferent dels plans del sistema i de la norma, que conté els procediments, les funcions, les categories, les oposicions i les estructures generals que caracteritzen una llengua.
titla
titla
- ca titla, n f
- es tilde
- fr tilde
- en tilde
Definition
Ratlleta, sovint de forma ondulada, que es posa sobre una lletra com a signe diacrític o d'abreviació, com ara el que s'usa en la grafia ñ del castellà o en alguns diftongs nasals del portugués, com en el mot irmão.
to
to
- ca entonació, n f
- ca to, n f sin. compl.
- es entonación
- es tono
- fr intonation
- en intonation
Definition
Successió de tons corresponent a una emissió fònica compresa entre dues pauses.
Note
- L'entonació depén de la freqüència de vibració de les cordes vocals del parlant i d'uns valors relatius que caracteritzen el to normal. En general, en les llengües indoeuropees el segment final de l'entonació té un valor distintiu, segons que siga no marcat (entonació horitzontal) o marcat (entonació ascendent o descendent).
