Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  terminologia, n f
  • ca  glossari tècnic, n f sin. compl.
  • ca  vocabulari, n f sin. compl.
  • es  terminología
  • es  vocabulario
  • fr  terminologie
  • fr  vocabulaire
  • en  terminology
  • en  vocabulary

Definition
Conjunt de termes propis d'un àmbit especialitzat.
  • ca  text, n m
  • ca  discurs, n m sin. compl.
  • es  discurso
  • es  texto
  • fr  discours
  • fr  texte
  • en  discourse
  • en  text

Definition
Unitat lingüística comunicativa típicament superior a l'oració, producte de l'activitat verbal humana, que posseeix un caràcter social.

Note

  • Es caracteritza per l'adequació al context comunicatiu en què es produeix, per la coherència informativa i per la cohesió lineal. Aquesta cohesió lineal s'aconsegueix mitjançant una sèrie de fenòmens gramaticals i semàntics que relacionen de manera explícita les diferents unitats que componen el text (proposicions, oracions, paràgrafs, etc.): les relacions fòriques, la consecutio temporum, la definitud, els nexes interoracionals, la cohesió lèxica, etc. Per a la majoria dels lingüistes els conceptes de text i de discurs són sinònims. El concepte de text parteix de la tradició europea, centrada sobretot en les produccions escrites; el de discurs remet a la tradició nord-americana, centrada més aviat en les manifestacions lingüístiques orals. Tot i amb això, alguns autors estableixen diferències entre ambdós termes i consideren el text com a producte o resultat i el discurs com a procés. [V. tipologia textual]
  • ca  tresor, n m
  • ca  thesaurus [la], n m sin. compl.
  • es  tesoro
  • es  thesaurus
  • fr  thésaurus
  • en  thesaurus

Definition
Recull lexicogràfic d'una llengua, especialment referit a alguns diccionaris molt exhaustius amb pretensions quasi totalitzadores.
  • ca  timbre, n m
  • es  timbre
  • fr  timbre
  • en  timbre quality

Definition
Propietat psicoacústica dependent del perfil espectral d'un so, és a dir, de la distribució freqüencial i de l'amplitud de les ones simultànies que constitueixen una ona sonora complexa i percebuda com a única.
  • ca  tipologia, n f
  • es  tipología
  • fr  typologie
  • en  typology

Definition
Classificació de les llengües o d'algun aspecte lingüístic.
tipologia lingüística tipologia lingüística

  • ca  tipologia lingüística, n f
  • ca  lingüística tipològica, n f sin. compl.
  • es  lingüística tipológica
  • es  tipología lingüística
  • fr  linguistique typologique
  • fr  typologie linguistique
  • en  linguistic typology
  • en  typological linguistics

Definition
Descripció i classificació de les llengües en funció de certes propietats escollides prèviament i de les afinitats que en resulten.

Note

  • Així, segons l'estructura del mot, les llengües es classifiquen en aïllants, aglutinants, polisintètiques i flexives; segons l'ordre no marcat dels elements oracionals, això és, segons l'ordre en què normalment apareixen el subjecte (S), el verb (V) i l'objecte (O), les llengües es poden classificar en llengües SVO, llengües SOV, llengües VSO, etc. La tipologia lingüística pot ajudar també a establir les genealogies de les llengües, tot i que no és un dels seus objectius fonamentals.
tipologia textual tipologia textual

  • ca  tipologia textual, n f
  • es  tipología textual
  • fr  typologie textuelle
  • en  text typology

Definition
En lingüística textual, descripció i classificació dels textos a partir de criteris com ara la temàtica o el contingut referencial (textos de ficció, tècnics, etc.), el mode o el canal (textos orals, escrits, espontanis, etc.), la funció comunicativa (textos expositius, narratius, etc.), etc.

Note

  • Una de les tipologies que ha tingut una major difusió és la realitzada per Jean-Michel Adam a partir de la funció lingüística predominant dels textos. En la proposta inicial d'aquest autor es diferencien els textos següents: el descriptiu (que informa sobre l'estat de les coses), el narratiu (que informa sobre fets i accions situant-los en un desenvolupament temporal i causal), l'explicatiu (que informa per a fer entendre alguna cosa), l'argumentatiu (que serveix per a exposar opinions, rebatre-les, persuadir, etc.), el directriu (que serveix per a donar instruccions, ordres, consells), el predictiu (que informa sobre estats o fets futurs), el conversacional (que suposa un intercanvi informatiu entre dos o més interlocutors) i el retòric (que fa un ús estètic del llenguatge).
  • ca  tipus, n m
  • es  tipo
  • fr  type
  • en  type

Definition
En la terminologia d'Eugenio Coseriu, pla abstracte d'estructuració lingüística, diferent dels plans del sistema i de la norma, que conté els procediments, les funcions, les categories, les oposicions i les estructures generals que caracteritzen una llengua.
  • ca  titla, n f
  • es  tilde
  • fr  tilde
  • en  tilde

Definition
Ratlleta, sovint de forma ondulada, que es posa sobre una lletra com a signe diacrític o d'abreviació, com ara el que s'usa en la grafia ñ del castellà o en alguns diftongs nasals del portugués, com en el mot irmão.
  • ca  entonació, n f
  • ca  to, n f sin. compl.
  • es  entonación
  • es  tono
  • fr  intonation
  • en  intonation

Definition
Successió de tons corresponent a una emissió fònica compresa entre dues pauses.

Note

  • L'entonació depén de la freqüència de vibració de les cordes vocals del parlant i d'uns valors relatius que caracteritzen el to normal. En general, en les llengües indoeuropees el segment final de l'entonació té un valor distintiu, segons que siga no marcat (entonació horitzontal) o marcat (entonació ascendent o descendent).