bloody-mary [en] - Neoloteca

Note

• La forma bloody-mary prové del sobrenom que rebia la reina Maria I d'Anglaterra (o Maria Tudor), coneguda com a Maria la Sagnant (en anglès, The Bloody Mary).
• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bloody-mary
  
  Resolució del Consell Supervisor
  
  S'aprova la forma bloody-mary.
  
  Criteris aplicats
  
  ·El manlleu de l'anglès és l'única denominació que té ús i, tenint en compte la tendència de l'àmbit a incorporar formes d'altres llengües, sembla difícil de substituir per una denominació catalana descriptiva amb possibilitats d'implantació.
  
  ·És una denominació procedent d'un antropònim, per la qual cosa s'aprova sense fer-ne l'adaptació; únicament, seguint la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, es fixa la forma amb minúscules inicials i amb guionet entre els formants, atès que es tracta d'un manlleu no adaptat.
  
  ·Ja es recull en obres lexicogràfiques i especialitzades en català.
  
  ·En altres llengües (castellà, italià i portuguès) s'utilitza la mateixa designació, que ja es documenta també en algunes obres lexicogràfiques.
  
  
  Formes desestimades
  
  -còctel Bloody Mary: És menys sintètica que la forma aprovada, té menys ús i no és una solució coherent amb les denominacions d'altres còctels.
  
  [Acta 740, 7 de juliol de 2025]