sarangui
sarangui
- ca sarangui, n m
- es sarangi
- fr sarangi
- en sarangi
Música > Instruments musicals
Definition
Instrument cordòfon d'arquet de la família dels llaüts, que fa uns 70 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma gairebé paral·lelepipèdica, amb la taula harmònica de pell, amb el mànec curt amb claviller a l'extrem i als costats, amb tres o quatre cordes melòdiques, generalment de tripa, i entre onze i trenta-sis cordes metàl·liques més primes que sonen per simpatia, que es toca en posició vertical.
Note
- És un instrument originari de l'Índia. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és sārańgī.
