llicenciatari | llicenciatària - Neoloteca

Note

• 1. La persona que autoritza és el llicenciador o la llicenciadora, o el llicenciant o la llicenciant.
• 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llicenciar, llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (sin. llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària:
  
  S'aprova el verb llicenciar com a verb transitiu amb el sentit d'autoritzar l'explotació d'un dret (i, per tant, amb un objecte directe referit al dret específic que s'autoritza), juntament amb les formes semànticament relacionades llicència, contracte de llicència, llicenciador | llicenciadora (amb el sinònim llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, pels motius següents:
  
  Pel que fa al verb llicenciar,
  
  ·pot considerar-se una evolució semàntica i sintàctica del verb llicenciar normatiu, potser amb influència dels usos en altres llengües però lingüísticament possible també des del català mateix;
  
  ·el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (1) ja recull usos transitius de llicenciar que van més enllà dels documentats al diccionari normatiu i que tenen una certa relació amb el sentit aprovat aquí, si bé no hi coincideixen plenament; (2)
  
  ·ha donat lloc a les formes semànticament relacionades llicenciador | llicenciadora (o llicenciant) i llicenciatari | llicenciatària, molt esteses;
  
  ·és una forma força utilitzada amb aquest sentit en contextos especialitzats i els experts, en general, n'avalen l'ús;
  
  ·en anglès i en altres llengües romàniques (castellà, italià i portuguès) es fa un ús idèntic del verb anàleg, que ja es documenta amb aquest sentit i aquesta mateixa estructura sintàctica en diccionaris generals d'aquestes llengües.
  
  Pel que fa als substantius llicència i contracte de llicència,
  
  ·són formes lingüísticament adequades: llicència és una forma recollida al diccionari normatiu amb un significat similar ("Autorització atorgada per l'Administració per a la realització d'activitats sotmeses per l'ordenament jurídic a aquest requisit previ"), del qual, per extensió, deriva l'aprovat aquí, i contracte de llicència és una forma explicativa, creada sobre el nucli contracte (un document en què s'estableixen uns acords de compliment obligatori entre dues o més parts), tenint en compte aquest nou sentit de llicència;
  
  ·totes dues formes estan plenament implantades, en català i (les formes anàlogues) en altres llengües.
  
  Quant a llicenciador | llicenciadora i al sinònim llicenciant,
  
  ·són formes lingüísticament adequades, totes dues derivades del verb llicenciar: llicenciador | llicenciadora, a partir del sufix -dor, -dora (del llatí -tor, -toris), que indica l'agent de l'acció (com arrendador, prestador, adjudicador, consignador, etc.), i llicenciant, a partir del sufix -ant (-anta) (dels participis de present del llatí, acabats en -ans, -antis), que també indica la persona que fa l'acció (com acceptant, actuant, adoptant, estudiant, parlant, etc.);
  
  ·totes dues són formes documentades, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i utilitzades amb normalitat pels especialistes;
  
  ·en altres llengües romàniques s'utilitzen les formes anàlogues.
  
  Finalment, pel que fa a la forma llicenciatari | llicenciatària,
  
  ·és també una forma lingüísticament adequada, derivada del verb llicenciar a partir del sufix
  -atari, -atària (del llatí -atarius, -a), que designa la persona que rep una cosa o a favor de la qual es fa alguna cosa (com prestatari, arrendatari, adjudicatari, consignatari, etc.);
  
  ·es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques, i és utilitzada amb normalitat pels especialistes;
  
  ·en altres llengües romàniques s'utilitza la forma anàloga.
  
  (1) Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2016]. <<dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;>
  
  (2) El diccionari normatiu recull llicenciar com a verb transitiu, però aplicat només a persones, amb el sentit d'eximir algú del servei que prestava (llicenciar un soldat, per exemple), o bé de donar a algú el grau de llicenciat (llicenciar un estudiant, per exemple). Al Diccionari descriptiu, en canvi, s'hi recullen també, entre d'altres, els usos següents: "5a [Algú, una autoritat] autoritzar [algú altre] per a fer una cosa" i també "5b. [Algú] donar validesa a [una cosa]."
  
  [Acta 636, 9 de maig de 2018]