paviment de formigó - Diccionari d'enginyeria civil

Capa superior dels ^ferms^ rígids formada per una successió de lloses de formigó que amb freqüència es recolza sobre una capa de base.

Els tipus de paviments de formigó més utilitzats són: a) paviments de formigó vibrat en massa, dividits en lloses mitjançant ^juntures^ per evitar, d'una banda, les fissures que apareixerien per la retracció del formigó i les variacions termohigromètriques i, de l'altra, per facilitar la guerxesa de les lloses; b) paviments de formigó armat amb juntures, en què s'empren barres d'acer, la funció del qual és mantenir cosides i tancades les fissures que apareguin, cosa que permet de distanciar les juntures tant més com major és la quantia de l'armadura; c) paviments continus de formigó armat, amb un sis per mil de quantia geomètrica longitudinal i en els quals se suprimeixen les juntures transversals; d) paviments de formigó pretesat per diferents tècniques, formats per lloses de gran longitud que permeten de reduir l'espessor del paviment i el doten d'una gran capacitat portant, amb màxima supressió de juntures, poc utilitzats en carreteres.

Malgrat tot, en pistes d'aeroports, que no presenten corbes en planta ni en alçat com les carreteres, aquesta tècnica ha trobat més aplicació; e) paviments de formigó compactat amb corró, amb un formigó amb baix contingut d'aigua que ha de compactar-se enèrgicament amb corrons vibratoris i de pneumàtics, posats en obra amb maquinària d'ús general en carreteres i que poden obrir-se immediatament al trànsit; f) paviments prefabricats de formigó, constituïts per llambordes o blocs de formigó, que es recolzen sobre una capa d'anivellament d'arena, sobre una base de formigó magre o de sòl-ciment per a trànsits pesants i de tot-u per a trànsits mitjans i lleugers.