resistència
resistència
- ca resistència, n f
- ca resistor, n m sin. compl.
- es resistencia
- en resistance
- en resistor
- sbl R
Tecnologia electrònica
Definition
1. Magnitud que mesura la dificultat de fer passar corrent per un material en aplicar-hi entre dos punts una diferència de potencial. En el cas d'un material homogeni la resistència està determinada pel producte de la ^resistivitat^ per la longitud i dividit per la secció del material i es compleix la ^llei d'Ohm^. L'energia elèctrica absorbida per l'element resistiu és convertida en calor per ^efecte Joule^. 2. Part real de la ^impedància^. 3. Component passiu caracteritzat pel fet de presentar un valor constant de resistència. El valor de les resistències comercials solen estar codificats per uns anells de color pintats sobre el seu cos.
