atractor
atractor
- ca atractor, n m
- es atractor, n m
- en attractor, n
Química física
Definition
Punt límit a què pot arribar una reacció oscil·lant en un espai de concentracions, que generalment sorgeix com a conseqüència de la natura autocatalítica de les etapes elementals associades a les espècies involucrades en la trajectòria en sistemes oberts.
Note
-
El terme atractor prové de l'estudi matemàtic de l'estabilitat d'equacions diferencials, i es descriu com una corba tancada, representada sobre eixos cartesians de concentració, quan es dibuixen en funció del temps.
L'atractor s'assoleix, sovint, independentment de les condicions inicials en què s'inicia l'oscil·lació de la reacció. En certs casos, la trajectòria en l'espai de concentracions, tot i descriure una figura propera a una corba tancada, no arriba a tancar-se. Això implica que l'oscil·lació presenta signes d'irregularitat que s'identifiquen sovint com a caos. En aquests casos, l'atractor s'anomena atractor estrany, i és una figura representativa del caos determinista, atès que està implícit en l'estructura de les equacions diferencials associades.
En sistemes tancats usuals no oscil·lants, l'atractor correspon a l'estat d'equilibri al qual tendeix el sistema independentment de les concentracions inicials.
