permitivitat
permitivitat
- ca permitivitat, n f
- es permitividad
- en permittivity
- sbl ε
Teledetecció
Definition
Constant que expressa la influència d'un medi sobre un camp elèctric extern, les forces d'atracció o de repulsió entre cossos electritzats, mesurada en farads per metre (F/m).
Si el medi és isòtrop la permitivitat absoluta és el quocient entre la inducció elèctrica o desplaçament2 D i la intensitat de camp elèctric E (ε = D/E), mentre que si no ho és cal definir-la amb un tensor. La permitivitat absoluta del buit, ε0, val 8.8542·10-12 F/m. La permitivitat relativa, εr, també anomenada constant dielèctrica, és la relació entre l'absoluta i la del buit (ε/ε0).
Les diferències de permitivitat entre medis diferents provoquen reflexions en les transicions entre medis que són més importants quan les diferències, o contrast dielèctric, són grans.
Si el medi és isòtrop la permitivitat absoluta és el quocient entre la inducció elèctrica o desplaçament2 D i la intensitat de camp elèctric E (ε = D/E), mentre que si no ho és cal definir-la amb un tensor. La permitivitat absoluta del buit, ε0, val 8.8542·10-12 F/m. La permitivitat relativa, εr, també anomenada constant dielèctrica, és la relació entre l'absoluta i la del buit (ε/ε0).
Les diferències de permitivitat entre medis diferents provoquen reflexions en les transicions entre medis que són més importants quan les diferències, o contrast dielèctric, són grans.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
