Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

albardí - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentation
  • ca  albardí, n m ( FERRANDEZ; SALLENT )
    FERRÁNDEZ, José Vicente; SANZ, Juan Manuel. Las plantas en la medicina popular de la comarca de Monzón. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, DL 1993. (Colección de Estudios Altoaragoneses; 37)
    ISBN 84-86856-93-0
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  balca, n f alt. sin. ( BOUCH1971; CARIA; NUET1991-3; SANCH1991; VAYR1879 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
    CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
    NUET i BADIA, Josep; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M. Flora de Montserrat. Vol. 3. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Biblioteca Abat Oliba. Sèrie Il·lustrada; 9)
    ISBN 84-7826-403-5
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Plantas notables por su utilidad ó rareza que crecen espontáneamente en Cataluña, o sea Apuntes para la flora catalana. Madrid: Imprenta de Fortanet, 1879.
  • ca  balca de fulla estreta, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  boga, n f alt. sin. ( BIOSF-5; BONETG2006; BOUCH1971; CLIM1990; COSTA2001; FERRANDEZ; HNPC-14; HNPC-7; NUET1991-3; ROSELLO; SALLENT; SANCH1991; VAYR1879 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
    CLIMENT i GINER, Daniel. "El paisatge vegetal de la Marina Alta". Aguaits (1990), núm. 4, p. 75-83.
    COSTA, Manuel; GÜEMES, Jaime (ed.). El jardí botànic de la Universitat de València. [València]: Universitat de València, cop. 2001.
    ISBN 84-370-5227-0
    FERRÁNDEZ, José Vicente; SANZ, Juan Manuel. Las plantas en la medicina popular de la comarca de Monzón. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, DL 1993. (Colección de Estudios Altoaragoneses; 37)
    ISBN 84-86856-93-0
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 14, Sistemes naturals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989. 500 p.
    ISBN 84-7739-067-3
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 7, Vegetació. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 442 p.
    ISBN 84-85194-51-9
    NUET i BADIA, Josep; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M. Flora de Montserrat. Vol. 3. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Biblioteca Abat Oliba. Sèrie Il·lustrada; 9)
    ISBN 84-7826-403-5
    ROSELLÓ GIMENO, Roberto. Catálogo florístico y vegetación del término municipal de Borriana. Borriana: Ajuntament de Borriana, 1988. (Papers; 13)
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Plantas notables por su utilidad ó rareza que crecen espontáneamente en Cataluña, o sea Apuntes para la flora catalana. Madrid: Imprenta de Fortanet, 1879.
  • ca  boga d'embalcar cadires, n f alt. sin. ( LLENS1945 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  boga de fulla estreta, n f alt. sin. ( DIEC1-E; MASCLANS )
    Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].
    <http://diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp> [Consulta: 29 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  boga seca, n f alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin. ( BONETG2006 )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
  • ca  bova, n f alt. sin. ( AGELET; BONNER; CARD1980; CARRETER; MALAG1982; ROSELLO; SANCH1991 )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    BONNER, Antoni. Plantes de les Balears. 3a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1977. (Manuals d'Introducció a la Naturalesa; 1)
    ISBN 84-273-0214-2
    CARDONA i FLORIT, Maria Àngels. Estudi de les zones d'interès botànic i ecològic de Menorca. Menorca: Consell Insular de Menorca, DL 1980.
    CARRETERO, José Luis; BOIRA, Herminio. Flora y vegetación de la Albufera de Valencia: Bases para su recuperación. València: Institució Alfons el Magnànim: Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, DL 1989.
    ISBN 84-7822-965-5
    MALAGARRIGA HERAS, R.; PERERA, A. "Els noms catalans de les plantes en els diccionaris i enciclopèdies". Estudis Baleàrics (1982), núm. 6, p. 13-66.
    ROSELLÓ GIMENO, Roberto. Catálogo florístico y vegetación del término municipal de Borriana. Borriana: Ajuntament de Borriana, 1988. (Papers; 13)
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin. ( PARDO1930; ROSELLO )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1930), núm 7, p. 213-223.
    ROSELLÓ GIMENO, Roberto. Catálogo florístico y vegetación del término municipal de Borriana. Borriana: Ajuntament de Borriana, 1988. (Papers; 13)
  • ca  ciri, n m alt. sin. ( BOUCH1971 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
  • ca  coets, n m pl alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  espadanya, n f alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  falsa bova, n f alt. sin. ( MAYOL1991 )
    MAYOL, Joan [et al.]. S'Albufera: Guia de passeig. [Mallorca]: SEFOBASA, DL 1991.
  • ca  fusell, n m alt. sin. ( PARDO1931 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
  • ca  albardines, n f pl var. ling. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  bòveda, n f var. ling. ( CLIM1993 )
    CLIMENT i GINER, Daniel. "Els noms populars de les plantes a la comarca de l'Alacantí". Quaderns de Migjorn (1993), núm. 1, p. 53-78.
  • ca  buda, n f var. ling. ( CARIA )
    CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
  • nc  Typha angustifolia L. ( BIOSF-5; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
    ISBN 84-7739-560-8
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

tifàcies

Note

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.