castanyola
castanyola
-
ca
castanyola,
n f
( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
castanyola petita,
n f alt. sin.
( GUT )
GUTIÉRREZ PEREARNAU, Cèsar. Recerca etnobotànica al Montseny. [Estudi becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. Inèdit].
-
ca
clavellina,
n f alt. sin.
( NPTERM )
Noms recollits per l'equip de treball de Noms de plantes, aportats per informants (vegeu agraïments).
-
ca
herba serrana,
n f alt. sin.
( PUIGM )
PUIG MASÓ, Montserrat. Etnobotànica Sant Hilari Sacalm. Barcelona, 2002. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica especial, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
-
ca
herbafam,
n f alt. sin.
( MONTSA-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
ca
jonc,
n m alt. sin.
( PARAD2007 )
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
-
ca
jonca,
n f alt. sin.
( SALLENT )
SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
-
ca
jonça,
n f alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
jonça de cordellar,
n f alt. sin.
( STRAKA )
STRAKA, Herbert [et al.]. Führer zur Flora von Mallorca = Guide to the flora of Majorca = Guia de la flora de Mallorca = Guide à la flore de Majorque. Stuttgart; New York: G. Fischer, 1987.
ISBN 3-347-20374-6 -
ca
jónçara,
n f alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
jonquet,
n m alt. sin.
( CARIA )
CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
-
ca
junça,
n f alt. sin.
( CLIM1993; CLIM1998; FRAGA )
CLIMENT i GINER, Daniel. "Els noms populars de les plantes a la comarca de l'Alacantí". Quaderns de Migjorn (1993), núm. 1, p. 53-78.
CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
ISBN 84-95718-29-4 -
ca
junça d'hort,
n f alt. sin.
( FRAGA )
FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
ISBN 84-95718-29-4 -
ca
serrada,
n f alt. sin.
( BOU )
BOU i JOVÉ, Helena. Les herbes remeieres calongines. 2a ed. ampl. [Calonge]: Centre d'Estudis Calongins "Colònico", 2001.
-
ca
serrana,
n f alt. sin.
( BONETG2006 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2 -
ca
serrana rodona,
n f alt. sin.
( FPC-4 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 4, Monocotiledònies. Barcelona: Barcino, 2001.
ISBN 84-7226-698-2 -
ca
xufa borda,
n f alt. sin.
( CLIM1993; CLIM1998; NPLAG )
CLIMENT i GINER, Daniel. "Els noms populars de les plantes a la comarca de l'Alacantí". Quaderns de Migjorn (1993), núm. 1, p. 53-78.
CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes]. -
ca
xufes,
n f pl alt. sin.
( NPCOST-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
ca
xufeta,
n f alt. sin.
( MOYA; NPLAG )
MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes]. -
ca
xufetes,
n f pl alt. sin.
( NPLAG )
LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
-
ca
xufla,
n f alt. sin.
( MARQUES )
MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
ISBN 84-7231-876-1 -
ca
xuflera borda,
n f alt. sin.
( ASENSI )
ASENSI, Josep; TIRADO, Covadonga. Les plantes al nostre medi: La vegetació al País Valencià. València: Editorial 3 i 4, 1990.
ISBN 84-7502-250-2 -
ca
jóncera,
n f var. ling.
( GENEST )
GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
ISBN 84-7535-069-0 -
ca
jóncia,
n f var. ling.
( MONTSA )
MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
-
ca
júncia,
n f var. ling.
( SALLENT )
SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
-
ca
xunça,
n f var. ling.
( NPLAG )
LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
-
nc
Cyperus rotundus L.
( BIOSF-3; DIEC2-E; FMPC1 )
Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 3, Sabanes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. 460 p.
ISBN 84-7739-558-6
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
nc
Cyperus olivaris Targ. Tozz.
var. ling.
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
ciperàcies
Note
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).