herba bona
herba bona
-
ca
herba bona,
n f
( BELTR )
BELTRAN i CALVO, Vicent; MONJO i MASCARÓ, Joan-Lluís; PÉREZ i NAVARRO, Vicent-Josep. El parlar de Guardamar: Un estudi del valencià meridional fronterer. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. (Textos i Estudis de la Cultura Catalana; 97)
ISBN 84-8415-583-8 -
ca
herba sana,
n f alt. sin.
( MOLL2007 )
MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX "(4). Quaderns de Folklore (2007), núm. 82.
-
ca
ajoca-sapos,
n m/f var. ling.
( CLIM1990-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
ca
jocasapos,
n m/f var. ling.
( CLIM1990 )
CLIMENT i GINER, Daniel. "El paisatge vegetal de la Marina Alta". Aguaits (1990), núm. 4, p. 75-83.
-
nc
Mentha sp. pl.
( FMPC3 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
ISBN 84-7306-857-2
labiades / lamiàcies
Note
-
1. La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
2. Les obres de buidatge BELTR, CLIM1990 i MOLL2007 recullen les denominacions herba bona, herba sana i jocasapos per a Mentha sp.
3. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
