Herbes de cuina per a aromatitzar i perfumar
Herbes de cuina per a aromatitzar i perfumar
- ca Herbes de cuina per a aromatitzar i perfumar
- es finas hierbas (fines herbes), n f pl
- es hierbas provenzales (herbes de Provença), n f pl
- es ramillete guarnecido (manat d'herbes), n m
- fr bouquet garni (manat d'herbes), n m
- fr fines herbes (fines herbes), n f pl
- fr herbes de Provence (herbes de Provença), n f pl
- en aromatic herbs (fines herbes), n pl
- en bouquet garni (manat d'herbes), n
- en herbes de Provence (herbes de Provença), n pl
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definition
Les herbes de cuina són les plantes no llenyoses, hortalisses o espècies que s'utilitzen en l'elaboració de plats, amb la intenció d'aromatitzar-los o perfumar-los. Es fan servir soles (en la cuina catalana, són habituals el llorer, la farigola, el romaní, la menta, l'orenga o el fonoll) o en combinacions establertes perquè les diverses herbes interactuïn entre elles.
Algunes de les combinacions d'herbes de cuina més habituals són les següents:
- Les fines herbes, que inclouen, en proporció variable i molt ben picats, julivert, cerfull, estragó i api.
. L'equivalent castellà és las finas hierbas; el francès, les fines herbes, i els anglesos, the aromatic herbs i the fine herbs.
- Un manat d'herbes, que inclou principalment llorer, farigola i julivert, generalment afegit al menjar durant la cocció.
. Els equivalents castellans són un manojito de hierbas i un ramillete guarnecido; el francès, un bouquet garni, i l'anglès, a bouquet garni.
- Les herbes del Montseny, que inclouen bàsicament romaní, farigola, orenga i fonoll i poden afegir-hi menta, marduix, rementerola o sajolida.
- Les herbes de l'Albera, que també inclouen bàsicament romaní, farigola, orenga i fonoll i poden afegir-hi marduix, menta, llorer, anís, ginebró o marialluïsa.
- Les herbes de Provença, que inclouen romaní, farigola, orenga, fonoll, marduix i sajolida.
. Els equivalents castellans són las hierbas de la Provenza o las hierbas provenzales; el francès, les herbes de Provence, i l'anglès, the herbes de Provence.
Algunes de les combinacions d'herbes de cuina més habituals són les següents:
- Les fines herbes, que inclouen, en proporció variable i molt ben picats, julivert, cerfull, estragó i api.
. L'equivalent castellà és las finas hierbas; el francès, les fines herbes, i els anglesos, the aromatic herbs i the fine herbs.
- Un manat d'herbes, que inclou principalment llorer, farigola i julivert, generalment afegit al menjar durant la cocció.
. Els equivalents castellans són un manojito de hierbas i un ramillete guarnecido; el francès, un bouquet garni, i l'anglès, a bouquet garni.
- Les herbes del Montseny, que inclouen bàsicament romaní, farigola, orenga i fonoll i poden afegir-hi menta, marduix, rementerola o sajolida.
- Les herbes de l'Albera, que també inclouen bàsicament romaní, farigola, orenga i fonoll i poden afegir-hi marduix, menta, llorer, anís, ginebró o marialluïsa.
- Les herbes de Provença, que inclouen romaní, farigola, orenga, fonoll, marduix i sajolida.
. Els equivalents castellans són las hierbas de la Provenza o las hierbas provenzales; el francès, les herbes de Provence, i l'anglès, the herbes de Provence.
Note
- 1. Les accions d'aromatitzar i perfumar es distingeixen segons que es tracti només de donar una olor agradable al plat (aromatitzar) o d'impregnar-los fins a fer l'olor dominant en el plat (perfumar).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de fines herbes, manat d'herbes i herbes de Provença al Cercaterm i també el document de criteri original, Herbes a la cuina, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/herbes-la-cuina).
