Prefixos numerals grecs: Amb vocal o sense? Tetra- o tetr-? - Diccionari de criteris terminològics

Els prefixos numerals grecs de dues síl·labes solen tenir dues formes diferents, amb vocal final o sense. La tria d'una o altra d'aquestes formes depèn de com comenci el lexema a què s'adjunten.
. Exemple: mono-, mon- ['un']; tetra-, tetr- ['quatre']; penta-, pent- ['cinc']; hexa-, hex- ['sis']; hepta-, hept- ['set']; octo-, oct- ['vuit']; ennea-, enne- ['nou']; deca-, dec- ['deu']


(A) TENDÈNCIA HABITUAL EN CATALÂ

En català, operen unes tendències força clares a l'hora de triar la forma amb vocal final o la forma sense vocal final d'un prefix numeral grec, tendències que ja es donaven en grec clàssic. Es pot esquematitzar així:

Forma prefixada de numeral amb vocal final:

S'afegeix la forma del numeral amb vocal final en els casos següents:

(1) Davant d'un lexema començat amb consonant.
Exemple: monocèfal (mono-+cèfal); tetrapètal (tetra-+pètal)

(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona diferent de a.
Exemple: tetraetil (tetra-+etil); hexaoctaedre (hexa-+octaedre)

(3) En cas que el numeral acabi en -o, davant d'un lexema començat amb una vocal àtona.
Exemple: monoesquí (mono-+esquí); monoanestèsia (mono-+anestèsia); monoovàric (mono+-ovàric)

Forma prefixada de numeral sense vocal final:

S'afegeix la forma del numeral sense vocal final en els casos següents:

(1) Davant d'un lexema començat amb vocal tònica.
Exemple: monòcit (mon-+òcit); pentarca (pent-+arca)

(2) En cas que el numeral acabi en -a, davant d'un lexema començat amb una a- àtona.
Exemple: heptatòmic (hept-+atòmic), decatleta (dec-+atleta)


(B) PARTICULARITATS DE LA QUÍMICA

En el llenguatge químic la formació de paraules segueix unes regles pròpies, les quals, a més, volen tenir un valor internacional. Això fa que puguin no aplicar-s'hi algunes de les tendències habituals del català en la suma d'una forma prefixada numeral del grec i un formant propi de la química.

En concret, en química té força menys extensió la utilització de la forma sense vocal final, probablement perquè dificultaria el reconeixement d'algunes formes i, alhora, portaria a trencar el paral·lelisme amb altres llengües.

Per aquest motiu, en química de vegades no se segueix la tendència habitual del català a seleccionar la forma sense vocal en certs casos o bé hi ha vacil·lació entre la forma prefixada amb vocal i la forma prefixada sense vocal.

Exemple: tetraòxid - tetròxid; pentaòxid - pentòxid