epigenètica o epigenoma?
epigenètica o epigenoma?
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
- ca epigenètica o epigenoma?
- es epigenética (epigenètica), n f
- es epigenoma (epigenoma), n m
- fr épigénétique (epigenètica), n f
- fr épigénome (epigenoma), n m
- en epigenetics (epigenètica), n
- en epigenome (epigenoma), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
Definition
Tant epigenètica (nom femení) com epigenoma (nom masculí) es consideren formes adequades, que designen significats diferents però relacionats.
(1) L'epigenètica és una branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.
. És una denominació formada per la forma prefixada d'origen grec epi- ('sobre') i el nom genètica, com a indicació que aquesta disciplina va més enllà de la genètica perquè estudia els canvis externs no deguts a una modificació del DNA (a diferència de la genètica).
. L'equivalent castellà és epigenética; el francès, épigénétique, i l'anglès, epigenetics.
(2) L'epigenoma és el conjunt de canvis epigenètics que experimenta el genoma d'un organisme (és a dir, el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d'aquell organisme).
. L'equivalent castellà és epigenoma; el francès, épigénome, i l'anglès, epigenome.
(1) L'epigenètica és una branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.
. És una denominació formada per la forma prefixada d'origen grec epi- ('sobre') i el nom genètica, com a indicació que aquesta disciplina va més enllà de la genètica perquè estudia els canvis externs no deguts a una modificació del DNA (a diferència de la genètica).
. L'equivalent castellà és epigenética; el francès, épigénétique, i l'anglès, epigenetics.
(2) L'epigenoma és el conjunt de canvis epigenètics que experimenta el genoma d'un organisme (és a dir, el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d'aquell organisme).
. L'equivalent castellà és epigenoma; el francès, épigénome, i l'anglès, epigenome.
Note
- 1. L'epigenoma, doncs, no és estàtic, sinó que es pot modificar sota la influència dels factors epigenètics, com són les experiències poc saludables (tabaquisme, exposició solar excessiva, sedentarisme) i la toxicitat del medi. En contraposició, la pràctica d'hàbits saludables i el fet de viure en un medi sense tòxics fan menys probable l'aparició d'alteracions químiques a nivell cel·lular i molecular.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de epigenoma al Cercaterm i de epigenètica al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-termes-epigenoma-i-epigenetica-estan-ben-formats-que-fan-referencia).
escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se?
escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se?
Criteris d'especialitat > Dret
- ca escalar (un conflicte), (un conflicte) escalar o (un conflicte) escalar-se?
- es escalar (escalar v intr / escalar-se v intr pron), v intr
- es escalar (escalar v tr), v tr
- fr augmenter (escalar v intr / escalar-se v intr pron), v intr
- fr escalader (escalar v tr), v tr
- en escalate, to (escalar v intr / escalar-se v intr pron), v intr
- en escalate, to (escalar v tr), v tr
Criteris d'especialitat > Dret
Definition
Tant parlar de escalar un conflicte com dir que un conflicte escala o s'escala es considera adequat, d'acord amb les estructures i els significats següents:
- Es diu que algú escala un conflicte (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) quan fa que augmenti progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús transitiu, en què un agent o una causa actuen sobre un conflicte fent-ne augmentar la intensitat.
. Ex.: Els sindicats aposten per escalar el conflicte i traslladar-lo a la taula de negociació.
. L'equivalent castellà és escalar; el francès, escalader, i l'anglès, to escalate.
- Es diu que un conflicte escala o s'escala (forma normalitzada també pel Consell Supervisor) quan augmenta progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús intransitiu, que es pot construir com a no pronominal o bé com a pronominal, en què un conflicte augmenta d'intensitat com a conseqüència de l'acció d'un agent o una causa.
. Ex.: Sense mediació hi ha conflictes que escalen / s'escalen i arriben davant dels tribunals penals.
. Els equivalents castellans són escalar i escalarse; els francesos, augmenter, escalader i s'escalader, i l'anglès, to escalate.
Els motius d'acceptar aquests usos de escalar (tot i que probablement es deu a la influència de l'anglès, en què forma part de la llengua general) són els següents:
(1) Deriva del primitiu escala, que, en un ús metafòric, té el significat de gradació en què es basa escalar.
(2) El derivat escalada es recull en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans amb un significat relacionat ("Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.").
(3) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i el francès, s'utilitzen formes anàlogues.
El verb escalar es documenta sobretot en textos de política i relacions internacionals, tant de tipus especialitzat com periodístic i de divulgació.
- Es diu que algú escala un conflicte (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) quan fa que augmenti progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús transitiu, en què un agent o una causa actuen sobre un conflicte fent-ne augmentar la intensitat.
. Ex.: Els sindicats aposten per escalar el conflicte i traslladar-lo a la taula de negociació.
. L'equivalent castellà és escalar; el francès, escalader, i l'anglès, to escalate.
- Es diu que un conflicte escala o s'escala (forma normalitzada també pel Consell Supervisor) quan augmenta progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús intransitiu, que es pot construir com a no pronominal o bé com a pronominal, en què un conflicte augmenta d'intensitat com a conseqüència de l'acció d'un agent o una causa.
. Ex.: Sense mediació hi ha conflictes que escalen / s'escalen i arriben davant dels tribunals penals.
. Els equivalents castellans són escalar i escalarse; els francesos, augmenter, escalader i s'escalader, i l'anglès, to escalate.
Els motius d'acceptar aquests usos de escalar (tot i que probablement es deu a la influència de l'anglès, en què forma part de la llengua general) són els següents:
(1) Deriva del primitiu escala, que, en un ús metafòric, té el significat de gradació en què es basa escalar.
(2) El derivat escalada es recull en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans amb un significat relacionat ("Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.").
(3) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i el francès, s'utilitzen formes anàlogues.
El verb escalar es documenta sobretot en textos de política i relacions internacionals, tant de tipus especialitzat com periodístic i de divulgació.
Note
- 1. El nom corresponent a l'acció de escalar o escalar-se és escalada (nom femení ), sovint expressat com a escalada del conflicte.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa desescalar (un conflicte), (un conflicte) desescalar o (un conflicte) desescalar-se?
-
3. Podeu consultar la fitxa completa de escalar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escalada-i-desescalada-els-conflictes-poden-escalar-i-desescalar).
escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?
escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca escalfar i entrenar o bé escalfar-se i entrenar-se?
- es calentar (escalfar-se), v intr
- es entrenar (entrenar-se), v intr
- fr échauffer, s' (escalfar-se), v intr pron
- fr entraîner, s' (entrenar-se), v intr pron
- en train, to (entrenar-se), v intr
- en warm up, to (escalfar-se), v intr
Criteris d'especialitat > Esports
Definition
Tant escalfar i entrenar com escalfar-se i entrenar-se són formes adequades, encara que es fan servir en contextos diferents segons quina sigui l'estructura lingüística del conjunt.
D'una manera general, aquests dos verbs pertanyen als verbs causatius, que són els verbs que combinen una estructura transitiva en què apareix com a subjecte la causa d'un canvi d'estat en un individu o una cosa i una estructura intransitiva en què apareix com a subjecte l'individu o la cosa que han canviat d'estat.
En català, sovint l'estructura intransitiva d'un verb causatiu correspon a un verb pronominal. Per exemple:
(a) Formes transitives: Quan s'apliquen a una cosa, a algú o a una part del propi cos.
Exemples: La mare desperta la Maria; El pare pentina els cabells de l'Ernest; La ventada va trencar les finestres.
(b) Formes intransitives amb un pronom personal: Quan s'apliquen a un mateix.
Exemples.: La Maria es desperta; Ernest, pentina't; Les finestres es van trencar
Els verbs escalfar i entrenar segueixen tots dos aquest patró dels verbs causatius que tenen una forma intransitiva pronominal. Cal tenir en compte, a més, que també es pot recórrer a fer escalfament en comptes de escalfar-se.
Els exemples següents mostren els usos de escalfar/entrenar i escalfar-se/entrenar-se:
Formes transitives (escalfar, entrenar):
- El responsable de tecnificació entrena els esquiadors
- Avui entrenarem un sistema de joc nou
- Abans de sortir a córrer, hem d'escalfar els músculs de les cames
- Escalfem el cos per tonificar els músculs
Formes intransitives pronominals (escalfar-se, entrenar-se):
- L'equip d'hoquei gel s'entrenarà demà a les 10 del matí
- Vull que us entreneu amb més ganes!
- Abans d'entrenar-nos, ens escalfarem = Abans d'entrenar-nos, farem escalfament
- La davantera s'escalfa a la banda esperant el moment d'entrar = La davantera fa escalfament a la banda esperant el moment d'entrar
- Si t'haguessis escalfat bé, potser t'hauries estalviat el trencament muscular = Si haguessis fet un bon escalfament, potser t'hauries estalviat el trencament muscular
El verb escalfar indica l'acció d'exercitar un esportista o una part del cos abans d'una prova, un encontre o una competició per competir en un estat físic òptim, i el verb escalfar-se, l'acció del mateix esportista d'exercitar-se pel seu compte abans d'una prova, un encontre o una competició.
. L'equivalent castellà és calentar, que pot fer-se servir com a intransitiu (calentar) o com a pronominal (calentarse); el francès, s'échauffer, i l'anglès, to warm up.
El verb entrenar indica l'acció de preparar un esportista mitjançant la repetició cíclica programada d'exercicis i períodes de recuperació, i el verb entrenar-se, l'acció de l'esportista de preparar-se pel seu compte.
. L'equivalent castellà és entrenar, que pot fer-se servir com a intransitiu (entrenar) o com a pronominal (entrenarse); el francès, s'entraîner, i l'anglès, to train.
D'una manera general, aquests dos verbs pertanyen als verbs causatius, que són els verbs que combinen una estructura transitiva en què apareix com a subjecte la causa d'un canvi d'estat en un individu o una cosa i una estructura intransitiva en què apareix com a subjecte l'individu o la cosa que han canviat d'estat.
En català, sovint l'estructura intransitiva d'un verb causatiu correspon a un verb pronominal. Per exemple:
(a) Formes transitives: Quan s'apliquen a una cosa, a algú o a una part del propi cos.
Exemples: La mare desperta la Maria; El pare pentina els cabells de l'Ernest; La ventada va trencar les finestres.
(b) Formes intransitives amb un pronom personal: Quan s'apliquen a un mateix.
Exemples.: La Maria es desperta; Ernest, pentina't; Les finestres es van trencar
Els verbs escalfar i entrenar segueixen tots dos aquest patró dels verbs causatius que tenen una forma intransitiva pronominal. Cal tenir en compte, a més, que també es pot recórrer a fer escalfament en comptes de escalfar-se.
Els exemples següents mostren els usos de escalfar/entrenar i escalfar-se/entrenar-se:
Formes transitives (escalfar, entrenar):
- El responsable de tecnificació entrena els esquiadors
- Avui entrenarem un sistema de joc nou
- Abans de sortir a córrer, hem d'escalfar els músculs de les cames
- Escalfem el cos per tonificar els músculs
Formes intransitives pronominals (escalfar-se, entrenar-se):
- L'equip d'hoquei gel s'entrenarà demà a les 10 del matí
- Vull que us entreneu amb més ganes!
- Abans d'entrenar-nos, ens escalfarem = Abans d'entrenar-nos, farem escalfament
- La davantera s'escalfa a la banda esperant el moment d'entrar = La davantera fa escalfament a la banda esperant el moment d'entrar
- Si t'haguessis escalfat bé, potser t'hauries estalviat el trencament muscular = Si haguessis fet un bon escalfament, potser t'hauries estalviat el trencament muscular
El verb escalfar indica l'acció d'exercitar un esportista o una part del cos abans d'una prova, un encontre o una competició per competir en un estat físic òptim, i el verb escalfar-se, l'acció del mateix esportista d'exercitar-se pel seu compte abans d'una prova, un encontre o una competició.
. L'equivalent castellà és calentar, que pot fer-se servir com a intransitiu (calentar) o com a pronominal (calentarse); el francès, s'échauffer, i l'anglès, to warm up.
El verb entrenar indica l'acció de preparar un esportista mitjançant la repetició cíclica programada d'exercicis i períodes de recuperació, i el verb entrenar-se, l'acció de l'esportista de preparar-se pel seu compte.
. L'equivalent castellà és entrenar, que pot fer-se servir com a intransitiu (entrenar) o com a pronominal (entrenarse); el francès, s'entraîner, i l'anglès, to train.
Note
- Podeu consultar les fitxes completes de escalfar-se, entrenar i entrenar-se al Cercaterm, i també el document de criteri original, Escalfem i entrenem o ens escalfem i ens entrenem?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escalfem-i-entrenem-o-ens-escalfem-i-ens-entrenem).
escuma EVA, goma EVA, escuma EVAC, goma EVAC, foam o Foamy?
escuma EVA, goma EVA, escuma EVAC, goma EVAC, foam o Foamy?
Criteris d'especialitat > Arts, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
- ca escuma EVA, goma EVA, escuma EVAC, goma EVAC, foam o Foamy?
- es goma EVA (escuma EVA), n f
- fr mousse EVA (escuma EVA), n f
- en EVA foam (escuma EVA), n
Criteris d'especialitat > Arts, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
Definition
Es considera que les formes adequades en català són escuma EVA i goma EVA (noms femenins), i no *escuma EVAC, *goma EVAC, *foam o*Foamy.
Els motius de la tria de escuma EVA i goma EVA com a denominacions sinònimes són els següents:
(1) Són formes precises, ja que sumen un nucli referit a materials lleugers, porosos i elàstics (escuma o goma) i una sigla que indica la naturalesa d'aquest material concret (EVA correspon a l'etilè/acetat de vinil, en anglès ethylene/vinyl acetate).
(2) Goma i escuma són simplificacions de la forma completa goma escuma, ja consolidades en llengua general per a referir-se a materials d'una consistència esponjosa.
. Els equivalents castellans són espuma EVA i goma EVA; el francès, mousse EVA, i l'anglès, EVA foam.
En canvi, *escuma EVAC, *goma EVAC, *foam i *Foamy plantegen diversos problemes:
- *Escuma EVAC i *goma EVAC recullen amb precisió la sigla de nomenclatura química sistemàtica establerta per la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) per a designar aquest material, que és EVAC; tot i això, en contextos divulgatius l'única forma utilitzada és la simplificació EVA, i no es considera necessària la forma exacta.
- *Foam és una forma que correspon a la base de l'equivalent anglès EVA foam, de manera que és notablement imprecisa (en anglès únicament significa 'escuma') i és, per tant, un manlleu poc adequat.
- *Foamy és una forma derivada de foam (amb el sentit 'esponjós') que és utilitzada per diverses marques per a designar productes comercials basats en aquest material.
L'escuma EVA o goma EVA és una escuma elaborada amb un copolímer d'etilè i acetat de vinil que, per la seva flexibilitat, lleugeresa i mal·leabilitat, s'utilitza habitualment en treballs manuals escolars, en equipament i material esportiu i en la indústria del calçat, entre altres funcions.
Els motius de la tria de escuma EVA i goma EVA com a denominacions sinònimes són els següents:
(1) Són formes precises, ja que sumen un nucli referit a materials lleugers, porosos i elàstics (escuma o goma) i una sigla que indica la naturalesa d'aquest material concret (EVA correspon a l'etilè/acetat de vinil, en anglès ethylene/vinyl acetate).
(2) Goma i escuma són simplificacions de la forma completa goma escuma, ja consolidades en llengua general per a referir-se a materials d'una consistència esponjosa.
. Els equivalents castellans són espuma EVA i goma EVA; el francès, mousse EVA, i l'anglès, EVA foam.
En canvi, *escuma EVAC, *goma EVAC, *foam i *Foamy plantegen diversos problemes:
- *Escuma EVAC i *goma EVAC recullen amb precisió la sigla de nomenclatura química sistemàtica establerta per la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) per a designar aquest material, que és EVAC; tot i això, en contextos divulgatius l'única forma utilitzada és la simplificació EVA, i no es considera necessària la forma exacta.
- *Foam és una forma que correspon a la base de l'equivalent anglès EVA foam, de manera que és notablement imprecisa (en anglès únicament significa 'escuma') i és, per tant, un manlleu poc adequat.
- *Foamy és una forma derivada de foam (amb el sentit 'esponjós') que és utilitzada per diverses marques per a designar productes comercials basats en aquest material.
L'escuma EVA o goma EVA és una escuma elaborada amb un copolímer d'etilè i acetat de vinil que, per la seva flexibilitat, lleugeresa i mal·leabilitat, s'utilitza habitualment en treballs manuals escolars, en equipament i material esportiu i en la indústria del calçat, entre altres funcions.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa laminat amb escuma, laminat d'escuma o foamitzat?
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de escuma EVA al Cercaterm, i també el document de criteri original, Foam, escuma EVA o goma EVA?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/foam-escuma-eva-o-goma-eva).
espaguetitzar / espaguetització o bé espaguetificar / espaguetificació?
espaguetitzar / espaguetització o bé espaguetificar / espaguetificació?
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca espaguetitzar / espaguetització o bé espaguetificar / espaguetificació?
- en spaghettification (espaguetització), n
- en spaghettify, to (espaguetitzar), v tr
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definition
Es considera que les formes més adequades són espaguetitzar (verb transitiu) i espaguetització (nom femení), i no *espaguetificar i *espaguetificació.
Els motius de la tria de espaguetitzar i espaguetització (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes calcades de l'anglès però correctament formades en català, ja que sumen el nom espagueti (usat metafòricament), el sufix -itzar (que indica l'acció de transformar alguna cosa en l'element apuntat pel nom al qual s'adjunta el sufix) i, en el cas de espaguetització, també el sufix -ció (que indica l'acció o el procés resultant del verb al qual s'adjunta el sufix).
(2) Es documenten més en català que les formes creades amb el sufix -ificar.
(3) Són les formes preferides per la majoria d'especialistes consultats.
En canvi, *espaguetificar i *espaguetificació són formes menys adequades, pels motius següents:
(1) Són formes creades amb el sufix -ificar, que se sol adjuntar a noms comuns o radicals cultes per fer referència a una operació tècnica en què actua voluntàriament un agent. (En aquest cas, la base és el nom comú espagueti, no hi ha un procés tècnic sinó un fenomen astrofísic i l'agent no és voluntari sinó que és la força de la marea.)
(2) Es documenten menys en català que les formes creades amb el sufix -itzar.
(3) Són formes menys valorades pels especialistes consultats.
. El verb espaguetitzar fa referència a l'acció de la força de marea de provocar que un cos celeste que s'acosta a un altre cos molt massiu i compacte (per exemple, un forat negre o una estrella de neutrons), es vagi descomponent en una cadena de partícules llarga i prima, com a conseqüència dels estiraments i les compressions que experimenta.
. L'espaguetització, al seu torn, és el procés de descomposició progressiva d'un cos celeste en una cadena de partícules llarga i prima quan s'acosta a un altre cos molt massiu i compacte, com a conseqüència dels estiraments i les compressions que hi aplica la força de marea.
. Els equivalents castellans del verb són espaguetificar i espaguetizar (verbs transitius); els francesos, spaghettifier i spaghettiser (verbs transitius), i l'anglès, to spaghettify (també verb transitiu).
. Els equivalents castellans del nom són el efecto espagueti, la espaguetificación i la espaguetización; els francesos, l'effet spaghetti, la spaghettification i la spaghettisation, i els anglesos, the noodle effect, the spaghettification i the spaghettization.
Els motius de la tria de espaguetitzar i espaguetització (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes calcades de l'anglès però correctament formades en català, ja que sumen el nom espagueti (usat metafòricament), el sufix -itzar (que indica l'acció de transformar alguna cosa en l'element apuntat pel nom al qual s'adjunta el sufix) i, en el cas de espaguetització, també el sufix -ció (que indica l'acció o el procés resultant del verb al qual s'adjunta el sufix).
(2) Es documenten més en català que les formes creades amb el sufix -ificar.
(3) Són les formes preferides per la majoria d'especialistes consultats.
En canvi, *espaguetificar i *espaguetificació són formes menys adequades, pels motius següents:
(1) Són formes creades amb el sufix -ificar, que se sol adjuntar a noms comuns o radicals cultes per fer referència a una operació tècnica en què actua voluntàriament un agent. (En aquest cas, la base és el nom comú espagueti, no hi ha un procés tècnic sinó un fenomen astrofísic i l'agent no és voluntari sinó que és la força de la marea.)
(2) Es documenten menys en català que les formes creades amb el sufix -itzar.
(3) Són formes menys valorades pels especialistes consultats.
. El verb espaguetitzar fa referència a l'acció de la força de marea de provocar que un cos celeste que s'acosta a un altre cos molt massiu i compacte (per exemple, un forat negre o una estrella de neutrons), es vagi descomponent en una cadena de partícules llarga i prima, com a conseqüència dels estiraments i les compressions que experimenta.
. L'espaguetització, al seu torn, és el procés de descomposició progressiva d'un cos celeste en una cadena de partícules llarga i prima quan s'acosta a un altre cos molt massiu i compacte, com a conseqüència dels estiraments i les compressions que hi aplica la força de marea.
. Els equivalents castellans del verb són espaguetificar i espaguetizar (verbs transitius); els francesos, spaghettifier i spaghettiser (verbs transitius), i l'anglès, to spaghettify (també verb transitiu).
. Els equivalents castellans del nom són el efecto espagueti, la espaguetificación i la espaguetización; els francesos, l'effet spaghetti, la spaghettification i la spaghettisation, i els anglesos, the noodle effect, the spaghettification i the spaghettization.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Sufix -itzar o -ificar?
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de espaguetitzar i espaguetització al Cercaterm i la Neoloteca.
esport o deport?
esport o deport?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca esport o deport?
- es deporte (esport), n m
- fr sport (esport), n m
- en sport (esport), n
Criteris d'especialitat > Esports
Definition
Es considera que tant esport com deport són formes adequades, encara que designen significats diferents:
- L'esport és una activitat corporal d'agilitat, destresa o força reglamentada i institucionalitzada, que requereix un esforç continuat i un entrenament físic específic i metòdic.
. Per exemple, són esports el futbol, el bàsquet, l'atletisme, l'esquí o l'automobilisme.
. L'equivalent castellà és deporte; el francès, sport; l'italià, sport; els portuguesos, desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil), i l'anglès, sport.
- El deport és una activitat sense reglamentar que es fa per plaer, generalment a l'aire lliure; aquesta forma, però, actualment té un ús molt reduït.
. Per exemple, podrien ser deports passejar per un camí o anar una estona amb bicicleta.
. L'equivalent castellà és deporte; l'italià, diporto, i els portuguesos, altre cop desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil). Pel que fa al francès i l'anglès, actualment no tenen cap forma emparentada amb esport per a designar aquest sentit, de manera que recorren a altres expressions (com ara amusement en francès o fun en anglès).
Els motius d'aquesta especialització de esport i deport en català són els següents:
(1) Encara que totes dues formes tenen l'origen en el llatí deportare, han arribat al català per vies diferents:
. Deport és una paraula patrimonial del català, evolucionada des del llatí. En llatí deportare volia dir 'transportar', i d'aquí en totes les llengües romàniques deportar-se va prendre el sentit figurat 'transportar-se en esperit, entretenir-se', a partir del qual deport va passar a designar una estona d'entreteniment.
. Esport és una paraula manllevada de l'anglès sport, que justament havia agafat el francès antic desport (evolució francesa del llatí deportare). En anglès el sentit va evolucionar de l'entreteniment cap a l'activitat física regulada, i és amb aquest nou sentit que va entrar en català i en la resta de llengües romàniques.
(2) Quan el català va incorporar esport, que és una adaptació de l'anglès sport, la paraula tradicional deport pràcticament havia quedat en desús, igual que havia passat en les altres llengües romàniques. Davant d'aquesta situació, el català, el francès i l'italià van optar per incorporar la forma anglesa, mentre que en castellà les autoritats lingüístiques van preferir recuperar la forma tradicional deporte. (El portuguès, de la seva banda, es va dividir en solucions diferents: a Portugal van rehabilitar desporto, com havia fet el castellà, i al Brasil van incorporar esporte, com havien fet català, francès i italià.)
(3) Amb l'afegiment de la e inicial, necessària en català per a les paraules que comencen amb una essa i una consonant, la forma esport s'adapta tan bé a la pronúncia catalana que sembla una paraula pròpia. (Té una estructura similar a les paraules ja existents fort, mort, transport, tort, etc.)
- L'esport és una activitat corporal d'agilitat, destresa o força reglamentada i institucionalitzada, que requereix un esforç continuat i un entrenament físic específic i metòdic.
. Per exemple, són esports el futbol, el bàsquet, l'atletisme, l'esquí o l'automobilisme.
. L'equivalent castellà és deporte; el francès, sport; l'italià, sport; els portuguesos, desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil), i l'anglès, sport.
- El deport és una activitat sense reglamentar que es fa per plaer, generalment a l'aire lliure; aquesta forma, però, actualment té un ús molt reduït.
. Per exemple, podrien ser deports passejar per un camí o anar una estona amb bicicleta.
. L'equivalent castellà és deporte; l'italià, diporto, i els portuguesos, altre cop desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil). Pel que fa al francès i l'anglès, actualment no tenen cap forma emparentada amb esport per a designar aquest sentit, de manera que recorren a altres expressions (com ara amusement en francès o fun en anglès).
Els motius d'aquesta especialització de esport i deport en català són els següents:
(1) Encara que totes dues formes tenen l'origen en el llatí deportare, han arribat al català per vies diferents:
. Deport és una paraula patrimonial del català, evolucionada des del llatí. En llatí deportare volia dir 'transportar', i d'aquí en totes les llengües romàniques deportar-se va prendre el sentit figurat 'transportar-se en esperit, entretenir-se', a partir del qual deport va passar a designar una estona d'entreteniment.
. Esport és una paraula manllevada de l'anglès sport, que justament havia agafat el francès antic desport (evolució francesa del llatí deportare). En anglès el sentit va evolucionar de l'entreteniment cap a l'activitat física regulada, i és amb aquest nou sentit que va entrar en català i en la resta de llengües romàniques.
(2) Quan el català va incorporar esport, que és una adaptació de l'anglès sport, la paraula tradicional deport pràcticament havia quedat en desús, igual que havia passat en les altres llengües romàniques. Davant d'aquesta situació, el català, el francès i l'italià van optar per incorporar la forma anglesa, mentre que en castellà les autoritats lingüístiques van preferir recuperar la forma tradicional deporte. (El portuguès, de la seva banda, es va dividir en solucions diferents: a Portugal van rehabilitar desporto, com havia fet el castellà, i al Brasil van incorporar esporte, com havien fet català, francès i italià.)
(3) Amb l'afegiment de la e inicial, necessària en català per a les paraules que comencen amb una essa i una consonant, la forma esport s'adapta tan bé a la pronúncia catalana que sembla una paraula pròpia. (Té una estructura similar a les paraules ja existents fort, mort, transport, tort, etc.)
Note
- 1. Avui tant esport com deport figuren en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, encara que deport i deportar-se tenen un valor sobretot de testimoni, ja que, com hem dit, es poden considerar paraules obsoletes.
- 2. D'acord amb la tria de esport per a indicar una activitat física estructurada, totes les paraules que hi tenen relació s'han de construir a partir de esport i no de deport: esportista (i no *deportista), esportiu -iva (i no *deportiu -iva), esportivament (i no *deportivament), etc.
- 3. Per a ampliar la informació podeu consultar la fitxa de esport al Cercaterm i també el document de criteri original, És millor fer esport o fer deport?, al web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/millor-fer-esport-o-fer-deport).
esquat, gatzoneta o assegudeta?
esquat, gatzoneta o assegudeta?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca esquat, gatzoneta o assegudeta?
- es sentadilla (esquat), n f
- fr squat (esquat), n m
- en squat (esquat), n
Criteris d'especialitat > Esports
Definition
Es considera que la forma adequada és esquat (nom masculí), i no *gatzoneta o *assegudeta, que són formes que també es poden documentar en català.
Els motius de la tria de esquat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una adaptació menor del manlleu anglès original squat, simplement amb l'afegiment d'una vocal per a fer pronunciable en català el grup [s+consonant]), que s'ajusta perfectament a la pronúncia i a l'ortografia catalanes.
(2) Es tracta d'una adaptació que es difon públicament des de fa anys, ja que la normalització és del 1995.
(3) És la forma preferida pels especialistes consultats, per la seva precisió i per la forta presència en l'àmbit del manlleu de l'anglès.
(4) S'utilitzen formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a forma única (és el cas de l'italià) o bé en convivència amb alternatives pròpies (en castellà i francès).
En canvi, les altres formes presenten diversos problemes, que les fan poc aconsellables:
- *gatzoneta:
(1) És una paraula que no té un ús lliure sinó únicament a l'interior de l'expressió a la gatzoneta, de manera que no té un significat precís assignat. (Això també passa, per exemple, amb doina, de la locució en doina, o engròs, de la locució a l'engròs.)
(2) El significat de la locució a la gatzoneta no s'ajusta al d'aquest exercici, ja que seure, posar-se o estar a la gatzoneta vol dir 'ajupir-se' (amb les natges en contacte amb els talons), mentre que en l'esquat es tracta de seure amb les cames en angle recte i sense suport per a cuixes i natges.
(3) És una locució poc estesa en el domini lingüístic, d'acord amb les informacions del Petit atles lingüístic del domini català, que la situa sobretot a Mallorca. (Això confirma la informació del Diccionari català-valencià-balear, que només hi aporta informació sobre la pronúncia de Menorca i Mallorca.)
- *assegudeta:
(1) Lingüísticament no és una forma prou adequada, perquè, tot i que la posició fa pensar en l'acció de seure, no està justificada la presència del sufix diminutiu (no és una 'asseguda petita').
(2) Té poca documentació en català, i sovint en documents que són traduccions del castellà.
(3) No es documenta una forma anàloga en cap altra llengua que el castellà; de fet, sembla clar que es tracta d'una traducció literal del castellà sentadilla.
Els equivalents castellans de un esquat són una cuclilla, una sentadilla i un squat; els francesos, un accroupissement, une flexion de jambes (o une flexion des jambes) i un squat; l'italià, uno squat, i l'anglès, a squat.
Un esquat és cadascun dels exercicis de musculació que s'executen estant dret, amb les cames obertes i amb les plantes dels peus en contacte total amb el terra, consistents a doblegar i estirar les cames mantenint sempre recta la part inferior de les cames. Aquest exercici també es pot fer amb els halters sobre les espatlles, per davant del coll o per darrere, amb les manuelles o simplement amb els braços estirats endavant.
Els motius de la tria de esquat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una adaptació menor del manlleu anglès original squat, simplement amb l'afegiment d'una vocal per a fer pronunciable en català el grup [s+consonant]), que s'ajusta perfectament a la pronúncia i a l'ortografia catalanes.
(2) Es tracta d'una adaptació que es difon públicament des de fa anys, ja que la normalització és del 1995.
(3) És la forma preferida pels especialistes consultats, per la seva precisió i per la forta presència en l'àmbit del manlleu de l'anglès.
(4) S'utilitzen formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a forma única (és el cas de l'italià) o bé en convivència amb alternatives pròpies (en castellà i francès).
En canvi, les altres formes presenten diversos problemes, que les fan poc aconsellables:
- *gatzoneta:
(1) És una paraula que no té un ús lliure sinó únicament a l'interior de l'expressió a la gatzoneta, de manera que no té un significat precís assignat. (Això també passa, per exemple, amb doina, de la locució en doina, o engròs, de la locució a l'engròs.)
(2) El significat de la locució a la gatzoneta no s'ajusta al d'aquest exercici, ja que seure, posar-se o estar a la gatzoneta vol dir 'ajupir-se' (amb les natges en contacte amb els talons), mentre que en l'esquat es tracta de seure amb les cames en angle recte i sense suport per a cuixes i natges.
(3) És una locució poc estesa en el domini lingüístic, d'acord amb les informacions del Petit atles lingüístic del domini català, que la situa sobretot a Mallorca. (Això confirma la informació del Diccionari català-valencià-balear, que només hi aporta informació sobre la pronúncia de Menorca i Mallorca.)
- *assegudeta:
(1) Lingüísticament no és una forma prou adequada, perquè, tot i que la posició fa pensar en l'acció de seure, no està justificada la presència del sufix diminutiu (no és una 'asseguda petita').
(2) Té poca documentació en català, i sovint en documents que són traduccions del castellà.
(3) No es documenta una forma anàloga en cap altra llengua que el castellà; de fet, sembla clar que es tracta d'una traducció literal del castellà sentadilla.
Els equivalents castellans de un esquat són una cuclilla, una sentadilla i un squat; els francesos, un accroupissement, une flexion de jambes (o une flexion des jambes) i un squat; l'italià, uno squat, i l'anglès, a squat.
Un esquat és cadascun dels exercicis de musculació que s'executen estant dret, amb les cames obertes i amb les plantes dels peus en contacte total amb el terra, consistents a doblegar i estirar les cames mantenint sempre recta la part inferior de les cames. Aquest exercici també es pot fer amb els halters sobre les espatlles, per davant del coll o per darrere, amb les manuelles o simplement amb els braços estirats endavant.
Note
- Podeu consultar la fitxa completa de esquat al Cercaterm i la Neoloteca.
Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
- ca Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
Definition
Es considera que en català tant poden ser adequades la grafia Estat com la grafia estat, en posició no inicial de frase, si bé la tria d'una grafia o altra no és lliure sinó que respon a uns criteris generalment establerts.
Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:
(A) Grafia Estat:
A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Exemples: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat
A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Exemples: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat
(B) Grafia estat:
S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Exemples.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]
Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.
Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:
(A) Grafia Estat:
A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Exemples: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat
A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Exemples: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat
(B) Grafia estat:
S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Exemples.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]
Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.
Note
- 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
-
2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
. Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules. - 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula>).
Estat de la mar: mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?
Estat de la mar: mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca Estat de la mar: mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?
- es fuerte marejada (forta maror), n f
- es mar llana (mar plana), n f
- es mar rizada (mar arrissada), n f
- es marejada (maror), n f
- es marejadilla (marejol), n f
- fr mer agitée (forta maror [GRAU 4]), n f
- fr mer belle (marejol), n f
- fr mer calme (mar plana), n f
- fr mer peu agitée (maror), n f
- fr mer ridée (mar arrissada), n f
- en calm sea (mar plana), n
- en moderate sea (forta maror), n
- en rippled sea (mar arrissada), n
- en slight sea (maror), n
- en smooth sea (marejol), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definition
Tant mar plana (nom femení), com mar arrissada (nom femení), com marejol (nom masculí), com maror (nom femení) i com forta maror (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos estats de la mar en l'escala de Douglas (concretament, dels graus 0 al 4, per a una escala de nou graus):
- La mar plana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar sense onades, corresponent al grau 0 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar llana; el francès, mer calme; l'italià, mare calmo, i l'anglès, calm sea.
- La mar arrissada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de menys de 0,1 m d'alçada, corresponent al grau 1 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar rizada; el francès, mer ridée; l'italià, mare quasi calmo, i l'anglès, rippled sea.
- El marejol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m d'alçada, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejadilla; el francès, mer belle; l'italià, mare poco mosso, i l'anglès, smooth sea.
- La maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m d'alçada, corresponent al grau 3 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejada; el francès, mer peu agitée; l'italià, mare mosso, i l'anglès, slight sea.
- La forta maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m d'alçada, corresponent al grau 4 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és fuerte marejada; el francès, mer agitée; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, moderate sea.
- La mar plana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar sense onades, corresponent al grau 0 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar llana; el francès, mer calme; l'italià, mare calmo, i l'anglès, calm sea.
- La mar arrissada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de menys de 0,1 m d'alçada, corresponent al grau 1 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar rizada; el francès, mer ridée; l'italià, mare quasi calmo, i l'anglès, rippled sea.
- El marejol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m d'alçada, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejadilla; el francès, mer belle; l'italià, mare poco mosso, i l'anglès, smooth sea.
- La maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m d'alçada, corresponent al grau 3 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejada; el francès, mer peu agitée; l'italià, mare mosso, i l'anglès, slight sea.
- La forta maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m d'alçada, corresponent al grau 4 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és fuerte marejada; el francès, mer agitée; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, moderate sea.
Note
- 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Estat de la mar: maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?, que recull els estats de la mar dels graus 5 al 9 en l'escala de Douglas.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de mar plana, mar arrissada, marejol, maror i forta maror al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
Estat de la mar: maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?
Estat de la mar: maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca Estat de la mar: maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?
- es mar arbolada (mar desfeta), n f
- es mar enorme (mar enorme), n f
- es mar gruesa (maregassa), n f
- es mar montañosa (mar molt alta), n f
- es mar muy gruesa (mar brava), n f
- fr mer enorme (mar enorme), n f
- fr mer forte (maregassa), n f
- fr mer grosse (mar desfeta), n f
- fr mer très forte (mar brava), n f
- fr mer très grosse (mar molt alta), n f
- en high sea (mar desfeta), n
- en phenomenal sea (mar enorme), n
- en rough sea (maregassa), n
- en very high sea (mar molt alta), n
- en very rough sea (mar brava), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definition
Tant maregassa, com mar brava, com mar desfeta, com mar molt alta i com mar enorme (tots, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos estats de la mar en l'escala de Douglas (concretament, del grau 5 al 9):
- La maregassa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar amb onades que oscil·len entre 2,5 i 4 m d'alçada, corresponent al grau 5 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar gruesa; el francès, mer forte; l'italià, mare agitato, i l'anglès, rough sea.
- La mar brava (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 4 i 6 m d'alçada, corresponent al grau 6 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar muy gruesa; el francès, mer très forte; l'italià, mare quasi molto agitato, i l'anglès, very rough sea.
- La mar desfeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m d'alçada, corresponent al grau 7 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar arbolada; el francès, mer grosse; l'italià, mare grosso, i l'anglès, high sea.
- La mar molt alta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 9 i 14 m d'alçada, corresponent al grau 8 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar montañosa; el francès, mer très grosse; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, very high sea.
- La mar enorme (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de més de 14 m d'alçada, corresponent al grau 9 i últim de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar enorme; el francès, mer enorme; l'italià, mare tempestoso, i l'anglès, phenomenal sea.
- La maregassa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar amb onades que oscil·len entre 2,5 i 4 m d'alçada, corresponent al grau 5 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar gruesa; el francès, mer forte; l'italià, mare agitato, i l'anglès, rough sea.
- La mar brava (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 4 i 6 m d'alçada, corresponent al grau 6 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar muy gruesa; el francès, mer très forte; l'italià, mare quasi molto agitato, i l'anglès, very rough sea.
- La mar desfeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m d'alçada, corresponent al grau 7 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar arbolada; el francès, mer grosse; l'italià, mare grosso, i l'anglès, high sea.
- La mar molt alta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 9 i 14 m d'alçada, corresponent al grau 8 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar montañosa; el francès, mer très grosse; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, very high sea.
- La mar enorme (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de més de 14 m d'alçada, corresponent al grau 9 i últim de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar enorme; el francès, mer enorme; l'italià, mare tempestoso, i l'anglès, phenomenal sea.
Note
- 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Estat de la mar: mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?, que recull els estats de la mar dels graus 0 al 4 en l'escala de Douglas.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta i mar enorme al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
