dent de lleó - Argot culinari i gastronòmic

Planta herbàcia de la família de les compostes, de fulles totes basals en roseta i de capítols grocs solitaris i terminats en plomall. Creix als prats, als terrenys no cultivats, a la vora dels camins, etc. Deu el nom a la forma de les fulles, allargada i dentada, semblant a les dents d'un lleó. Les fulles tendres i joves es mengen en amanida. Així mateix, els capolls a punt d'obrir-se es poden conservar en vinagre, exactament igual que les tàperes. Medicinalment, és una planta coneguda en particular per les seves excel·lents propietats diürètiques. La part que més es fa servir com a remeiera són les arrels i el suc.