cadena respiratòria - Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Sistema de transport d'electrons, contingut en la membrana interna dels mitocondris, des de les molècules combustibles (glucosa, àcids grassos, etc) dels organismes aerobis a l'oxigen molecular amb formació d'aigua, a través de transportadors electrònics especialitzats (flavoproteïnes, complexos de ferro i sofre, coenzim Q i citocroms). Les formes reduïdes de cada transportador transfereixen llurs electrons a través de reaccions d'oxidoreducció alliberadores d'energia, amb formació d'ATP a partir d'ADP i fosfat inorgànic. El principal acceptor d'electrons és el dinucleòtid d'adenina i nicotinamida (NAD⁺), el qual accepta un ió hidrogen i dos electrons, en reduir-se a NADH. L'oxidació de NADH, mitjançant la NADH deshidrogenasa, permet la transferència de dos electrons al mononucleòtid de flavina (FMN), la forma reduïda del qual és FMNH₂. Els electrons són transferits després de FMNH₂ a una sèrie de complexos de ferro i sofre (FeS), i d'aquests al coenzim Q (ubiquinona o, abreujadament, Q). El coenzim Q és una quinona amb una llarga cadena isoprenoide, altament apolar, no unida a cap proteïna al revés que els altres transportadors, i que transfereix electrons als citocroms, heteroproteids que constitueixen les darreres baules de la cadena respiratòria.