càstig
càstig
- ca càstig, n m
- es castigo
- en punishment
Neurobiologia del comportament
Definition
Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminució de la freqüència d'una resposta mitjançant l'associació d'un estímul aversiu o l'omissió d'un estímul apetitiu referits a aquesta resposta.
Note
- El càstig pot ser positiu o negatiu, segons si es produeix per associació d'un estímul aversiu o per omissió d'un estímul apetitiu, respectivament.
