mohawk
mohawk
- ca mohawk
- ca kanien'kéha sin. compl.
- ca kanienkehaka sin. compl.
- cod kanien'keha
- de Mohawk
- en Mohawk
- en Kanien'kéha sin. compl.
- en Kanienkehaka sin. compl.
- es mohawk
- es kanien'kéha sin. compl.
- es kanienkehaka sin. compl.
- eu mohawk
- eu kanien'kéha sin. compl.
- eu kanienkehaka sin. compl.
- fr mohawk
- fr agnier sin. compl.
- gl mohawk
- gl kanien'kéha sin. compl.
- gl kanienkehaka sin. compl.
- it mohawk
- it kanien'kéha sin. compl.
- it kanienkehaka sin. compl.
- nl Mohawk
- pt mohawk
- pt kanien'kéha sin. compl.
- pt kanienkehaka sin. compl.
Iroquesa > Iroquès del nord, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A l'època dels primers contactes amb els europeus, els pobles iroquesos s'estenien de Quebec a Geòrgia, i de la costa de Virgínia i Carolina a Ohio, Pennsilvània i Ontario. La família iroquesa s'ha intentat emparentar amb la caddo i la sioux, sense resultats concloents.
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
Abans del contacte, els mohawks vivien a la vall del riu Mohawk, a l'est de l'estat de Nova York. Van ser localitzats per primera vegada per l'expedició de Champlain el 1609. El 1670, una part del grup es va traslladar al costat de Montreal. Els que van romandre al llac Mohawk es van instal·lar a la reserva Six Nations després de la revolució americana.
Els mohawks pertanyien a la Lliga Iroquesa. Per la seva situació geogràfica, eren anomenats 'els vigilants de la porta de l'est'. La Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions (Sis Nacions d'ençà de la incorporació dels tuscarores el 1723) estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos.
Actualment hi ha sis comunitats que conserven la llengua amb més o menys vitalitat: kahnawake i kanehsatake (Quebec), amb 700 parlants; ahkwesahsne (Quebec, Ontario i Nova York), amb 3.000 parlants; ohsweken, tyendinaga i wahta (Ontario), amb menys de 150 parlants. No hi ha grans diferències dialectals entre el parlar de cada grup.
En total, parla la llengua un 10% del grup ètnic mohawk. Tots els parlants són adults grans i s'ha perdut la transmissió a les noves generacions.
Abans de l'arribada dels europeus, els mohawks utilitzaven un sistema de pictogrames per escriure la història, les tradicions i els tractats. Era una escriptura amb finalitat mnemotècnica. Els primers jesuïtes van adaptar l'alfabet llatí per al mohawk, amb forta influència de l'ortografia francesa.
Des del 1970 el mohawk s'ensenya a les escoles. Els primers materials didàctics elaborats per a l'alfabetització no seguien cap acord ortogràfic. Cada comunitat emprava les seves pròpies regles ortogràfiques.
El 1993 es va posar en marxa el Projecte d'Estandardització de la Llengua Mohawk, amb el suport del Ministeri d'Educació d'Ontario i la participació d'experts i de parlants competents de la llengua. D'entrada, es va elaborar una ortografia unificada per a les sis comunitats de parlants. L'alfabet mohawk unificat consta de 12 caràcters i alguns diacrítics per marcar el to de les vocals. També es van treballar aspectes lèxics i gramaticals.
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
Abans del contacte, els mohawks vivien a la vall del riu Mohawk, a l'est de l'estat de Nova York. Van ser localitzats per primera vegada per l'expedició de Champlain el 1609. El 1670, una part del grup es va traslladar al costat de Montreal. Els que van romandre al llac Mohawk es van instal·lar a la reserva Six Nations després de la revolució americana.
Els mohawks pertanyien a la Lliga Iroquesa. Per la seva situació geogràfica, eren anomenats 'els vigilants de la porta de l'est'. La Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions (Sis Nacions d'ençà de la incorporació dels tuscarores el 1723) estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos.
Actualment hi ha sis comunitats que conserven la llengua amb més o menys vitalitat: kahnawake i kanehsatake (Quebec), amb 700 parlants; ahkwesahsne (Quebec, Ontario i Nova York), amb 3.000 parlants; ohsweken, tyendinaga i wahta (Ontario), amb menys de 150 parlants. No hi ha grans diferències dialectals entre el parlar de cada grup.
En total, parla la llengua un 10% del grup ètnic mohawk. Tots els parlants són adults grans i s'ha perdut la transmissió a les noves generacions.
Abans de l'arribada dels europeus, els mohawks utilitzaven un sistema de pictogrames per escriure la història, les tradicions i els tractats. Era una escriptura amb finalitat mnemotècnica. Els primers jesuïtes van adaptar l'alfabet llatí per al mohawk, amb forta influència de l'ortografia francesa.
Des del 1970 el mohawk s'ensenya a les escoles. Els primers materials didàctics elaborats per a l'alfabetització no seguien cap acord ortogràfic. Cada comunitat emprava les seves pròpies regles ortogràfiques.
El 1993 es va posar en marxa el Projecte d'Estandardització de la Llengua Mohawk, amb el suport del Ministeri d'Educació d'Ontario i la participació d'experts i de parlants competents de la llengua. D'entrada, es va elaborar una ortografia unificada per a les sis comunitats de parlants. L'alfabet mohawk unificat consta de 12 caràcters i alguns diacrítics per marcar el to de les vocals. També es van treballar aspectes lèxics i gramaticals.
