tuscarora
tuscarora
- ca tuscarora
- ca sgaroore sin. compl.
- ca skarohreh sin. compl.
- ca skarureh sin. compl.
- cod sgaroore
- de Tuscarora
- de Skarohreh sin. compl.
- en Tuscarora
- en Sgaroore sin. compl.
- en Skarohreh sin. compl.
- en Skarureh sin. compl.
- es tuscarora
- es sgaroore sin. compl.
- es skarohreh sin. compl.
- es skarureh sin. compl.
- eu tuscarora
- eu sgaroore sin. compl.
- eu skarohreh sin. compl.
- eu skarureh sin. compl.
- fr tuscarora
- fr toscarora sin. compl.
- gl tuscarora
- gl sgaroore sin. compl.
- gl skarohreh sin. compl.
- gl skarureh sin. compl.
- it tuscarora
- it sgaroore sin. compl.
- it skarohreh sin. compl.
- it skarureh sin. compl.
- nl Tuscarora
- pt tuscarora
- pt sgaroore sin. compl.
- pt skarohreh sin. compl.
- pt skarureh sin. compl.
Iroquesa > Iroquès del nord, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A l'època dels primers contactes, els pobles iroquesos s'estenien de Quebec a Geòrgia, i de la costa de Virgínia i Carolina a Ohio, Pennsilvània i Ontario. Actualment se'n conserven vives set llengües. La família iroquesa s'ha intentat emparentar amb la caddo i la sioux, sense resultats concloents.
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
A més del tuscarora, pertanyia a la branca septentrional de la família iroquesa la llengua nottaway, extingida al segle XIX.
Quan els europeus hi van entrar en contacte per primera vegada, els tuscarores vivien a la zona est de Carolina del Nord. Al segle XVIII es van traslladar cap al nord i es van instal·lar a l'actual estat de Nova York, després que l'anomenada Guerra dels tuscarores arrasés el seu territori originari.
El 1723 van entrar a la Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions, que des d'aquell moment es va anomenar Lliga de les Sis Nacions. La Lliga Iroquesa estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos. Després de la revolució, un grup de tuscarores es va traslladar a la reserva Six Nations, a Ontario.
La llengua tuscarora es va mantenir com a única llengua del grup ètnic fins al segle XIX. A partir d'aleshores, el veïnatge amb els colonitzadors i els cada cop més nombrosos internats per als infants, van desencadenar el desprestigi i declivi de la llengua.
El 1995 es va constituir la Comissió de la Llengua Tuscarora. A més d'experts, la Comissió compta amb la col·laboració de voluntaris i dels darrers parlants de la llengua. El primer objectiu va ser consensuar una ortografia i fer visible la llengua dins de la comunitat (rètols, calendaris, postals, enregistraments, etc.).
Actualment tots els tuscarores tenen l'anglès com a primera llengua, llevat d'un grapat d'adults d'edat avançada repartits en les dues comunitats. A l'escola comunitària de Lewiston se'n fan classes per als infants, un esforç que no assoleix més que coneixements anecdòtics. El tuscarora, doncs, viu l'estadi final del procés d'extinció.
El terme skarureh significa 'la gent de les bruses llargues', per referència a la forma de vestir tradicional dels caps de la tribu.
La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.
A més del tuscarora, pertanyia a la branca septentrional de la família iroquesa la llengua nottaway, extingida al segle XIX.
Quan els europeus hi van entrar en contacte per primera vegada, els tuscarores vivien a la zona est de Carolina del Nord. Al segle XVIII es van traslladar cap al nord i es van instal·lar a l'actual estat de Nova York, després que l'anomenada Guerra dels tuscarores arrasés el seu territori originari.
El 1723 van entrar a la Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions, que des d'aquell moment es va anomenar Lliga de les Sis Nacions. La Lliga Iroquesa estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos. Després de la revolució, un grup de tuscarores es va traslladar a la reserva Six Nations, a Ontario.
La llengua tuscarora es va mantenir com a única llengua del grup ètnic fins al segle XIX. A partir d'aleshores, el veïnatge amb els colonitzadors i els cada cop més nombrosos internats per als infants, van desencadenar el desprestigi i declivi de la llengua.
El 1995 es va constituir la Comissió de la Llengua Tuscarora. A més d'experts, la Comissió compta amb la col·laboració de voluntaris i dels darrers parlants de la llengua. El primer objectiu va ser consensuar una ortografia i fer visible la llengua dins de la comunitat (rètols, calendaris, postals, enregistraments, etc.).
Actualment tots els tuscarores tenen l'anglès com a primera llengua, llevat d'un grapat d'adults d'edat avançada repartits en les dues comunitats. A l'escola comunitària de Lewiston se'n fan classes per als infants, un esforç que no assoleix més que coneixements anecdòtics. El tuscarora, doncs, viu l'estadi final del procés d'extinció.
El terme skarureh significa 'la gent de les bruses llargues', per referència a la forma de vestir tradicional dels caps de la tribu.
