talix
talix
- ca talix
- cod tолышә зывон (Tolashe zawon)
- ar الطاليشية
- cy Talysh
- de Talysch
- en Talysh
- es talish
- eu talishera
- fr talysh
- gn talish
- it talishi
- ja タリシュ語
- nl Talysj
- pt talish
- ru Талышский язык
- zh 塔里什语
- scr Alfabet ciríl·lic
- scr Alfabet llatí
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Iran
Definition
El poble talix és un dels més antics de la mar Càspia. A l'edat mitjana caigué sota dominació turca, però al segle XVII va formar el seu propi kanat, que va durar fins al XIX, quan el seu territori va ser dividit entre Rússia (a l'actual Azerbaidjan) i l'Iran.
El talix és una llengua irànica. Generalment hi ha tres blocs dialectals acceptats com a principals: el septentrional, parlat majoritàriament a l'Azerbaidjan, el central i el meridional; aquests darrers parlats a l'Iran. Els contrastos geogràfics de la zona on habiten els talixs (des d'altes muntanyes plenes de boscos a les costes de la mar Càspia) han fet que alguns lingüistes hagin establert també una classificació dialectal distingint el talix de les muntanyes i el de les planes.
La situació de la llengua és diferent als dos estats on es parla:
A l'Azerbaidjan, tot i que els talixs són competents en l'ús escrit de la llengua, la més emprada per a les comunicacions escrites i en els entorns formals és l'àzeri. Els talixs de l'Iran, en canvi, utilitzen com a llengua literària el persa, que és l'única llengua oficial de l'Estat. Tots els talixs són bilingües en talix i àzeri o en talix i persa. Alguns ho són també en rus, a causa de la dominació soviètica (1920-1992).
A l'Azerbaidjan, als anys 1930, el talix va gaudir d'un període l'autonomia cultural breu durant el qual es va crear la llengua literària, es va ensenyar a l'escola i es van publicar alguns llibres de text. Aquesta activitat cultural va ser abolida aviat i l'única llengua d'ensenyament va ser l'àzeri. El 1992, amb la independència de l'Azerbaidjan, es va tornar a recuperar l'ús escrit de la llengua i actualment s'hi publiquen alguns diaris, s'hi han editat llibres de text i diccionaris escolars, i algunes televisions i ràdios emeten part de la seva programació en llengua talix.
Les transformacions dels darrers anys han convertit les comunitats talix de l'Azerbaidjan en comunitats no homogènies, on hi ha cada cop més grups de parlants d'altres llengües i matrimonis mixtos, sobretot a les planes. Des de la independència, l'àzeri ha guanyat més pes com a llengua de comunicació i és vist com la llengua de futur. Això ha fet que l'ús del talix vagi quedant reduït a l'entorn familiar i a situacions informals entre parlants de talix.
A l'Iran, el talix és una llengua oral. La majoria de ciutats on es parla no són ètnicament homogènies i s'hi parlen també altres llengües, cosa que en fa disminuir l'ús. Tampoc no s'ensenya a les escoles.
A l'Azerbaidjan, durant l'època soviètica, el servei militar, l'ocupació laboral i diverses polítiques governamentals de deportació van implicar molta migració, sobretot cap a les ciutats. Hi ha parlants de talix a l'Àsia Central, a Sibèria i a diversos països de l'antiga URSS com Ucraïna i la Federació Russa. En anys recents, alguns grups han emigrat també cap a altres regions de l'Azerbaidjan, principalment per motius econòmics. El nombre de parlants de talix al món no es coneix prou bé i les estimacions oscil·len entre 100.000 i 2.000.000 de persones.
El talix és una llengua irànica. Generalment hi ha tres blocs dialectals acceptats com a principals: el septentrional, parlat majoritàriament a l'Azerbaidjan, el central i el meridional; aquests darrers parlats a l'Iran. Els contrastos geogràfics de la zona on habiten els talixs (des d'altes muntanyes plenes de boscos a les costes de la mar Càspia) han fet que alguns lingüistes hagin establert també una classificació dialectal distingint el talix de les muntanyes i el de les planes.
La situació de la llengua és diferent als dos estats on es parla:
A l'Azerbaidjan, tot i que els talixs són competents en l'ús escrit de la llengua, la més emprada per a les comunicacions escrites i en els entorns formals és l'àzeri. Els talixs de l'Iran, en canvi, utilitzen com a llengua literària el persa, que és l'única llengua oficial de l'Estat. Tots els talixs són bilingües en talix i àzeri o en talix i persa. Alguns ho són també en rus, a causa de la dominació soviètica (1920-1992).
A l'Azerbaidjan, als anys 1930, el talix va gaudir d'un període l'autonomia cultural breu durant el qual es va crear la llengua literària, es va ensenyar a l'escola i es van publicar alguns llibres de text. Aquesta activitat cultural va ser abolida aviat i l'única llengua d'ensenyament va ser l'àzeri. El 1992, amb la independència de l'Azerbaidjan, es va tornar a recuperar l'ús escrit de la llengua i actualment s'hi publiquen alguns diaris, s'hi han editat llibres de text i diccionaris escolars, i algunes televisions i ràdios emeten part de la seva programació en llengua talix.
Les transformacions dels darrers anys han convertit les comunitats talix de l'Azerbaidjan en comunitats no homogènies, on hi ha cada cop més grups de parlants d'altres llengües i matrimonis mixtos, sobretot a les planes. Des de la independència, l'àzeri ha guanyat més pes com a llengua de comunicació i és vist com la llengua de futur. Això ha fet que l'ús del talix vagi quedant reduït a l'entorn familiar i a situacions informals entre parlants de talix.
A l'Iran, el talix és una llengua oral. La majoria de ciutats on es parla no són ètnicament homogènies i s'hi parlen també altres llengües, cosa que en fa disminuir l'ús. Tampoc no s'ensenya a les escoles.
A l'Azerbaidjan, durant l'època soviètica, el servei militar, l'ocupació laboral i diverses polítiques governamentals de deportació van implicar molta migració, sobretot cap a les ciutats. Hi ha parlants de talix a l'Àsia Central, a Sibèria i a diversos països de l'antiga URSS com Ucraïna i la Federació Russa. En anys recents, alguns grups han emigrat també cap a altres regions de l'Azerbaidjan, principalment per motius econòmics. El nombre de parlants de talix al món no es coneix prou bé i les estimacions oscil·len entre 100.000 i 2.000.000 de persones.
