Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca siconi, n m
es sicono, n m
fr sycone, n m
en syconium, n

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca siconi, n m
es sicono, n m
fr syconium, n m
en syconium, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca tapacul de la puna, n m
es churrín de la puna
fr mérulaxe de Simons
en Puna tapaculo
de Punatapaculo
nc Scytalopus simonsi

<36.011 Ocells > Passeriformes > Rinocríptids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca tapacul de la puna, n m
es churrín de la puna
fr mérulaxe de Simons
en Puna tapaculo
de Punatapaculo
nc Scytalopus simonsi

<36.011 Ocells > Passeriformes > Rinocríptids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca tomanyí, n m
ca cabeçuda, n f sin. compl.
ca caps d'ase, n m pl sin. compl.
ca tomaní, n m sin. compl.
ca bofarull, n m alt. sin.
ca cap d'ase, n m alt. sin.
ca cap de burro, n m alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca cardigasses, n f pl alt. sin.
ca espígol, n m alt. sin.
ca romaní mascle, n m alt. sin.
ca romanill, n m alt. sin.
ca romanill mascle, n m alt. sin.
ca romer blanc, n m alt. sin.
ca te de moro, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
ca timoní, n m alt. sin.
ca timonill, n m alt. sin.
ca timons, n m pl alt. sin.
ca timosa, n f alt. sin.
ca tomanís, n m pl alt. sin.
ca arquimissa, n f var. ling.
ca bafarull, n m var. ling.
ca campdasa, n f var. ling.
ca cantueso, n m var. ling.
ca timoça, n f var. ling.
ca tomunyins, n m pl var. ling.
nc Lavandula stoechas L. subsp. stoechas

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Note

Arquimissa és un nom alguerès provinent del sard arkemissa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca tomanyí, n m
ca cabeçuda, n f sin. compl.
ca caps d'ase, n m pl sin. compl.
ca tomaní, n m sin. compl.
ca bofarull, n m alt. sin.
ca cap d'ase, n m alt. sin.
ca cap de burro, n m alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca cardigasses, n f pl alt. sin.
ca espígol, n m alt. sin.
ca romaní mascle, n m alt. sin.
ca romanill, n m alt. sin.
ca romanill mascle, n m alt. sin.
ca romer blanc, n m alt. sin.
ca te de moro, n m alt. sin.
ca timó, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timonet, n m alt. sin.
ca timoní, n m alt. sin.
ca timonill, n m alt. sin.
ca timons, n m pl alt. sin.
ca timosa, n f alt. sin.
ca tomanís, n m pl alt. sin.
ca arquimissa, n f var. ling.
ca bafarull, n m var. ling.
ca campdasa, n f var. ling.
ca cantueso, n m var. ling.
ca timoça, n f var. ling.
ca tomunyins, n m pl var. ling.
nc Lavandula stoechas L. subsp. stoechas

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Note

Arquimissa és un nom alguerès provinent del sard arkemissa.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca torró de Xixona, n m
es turrón de Jijona, n m
fr touron de Xixona, n m
it torrone di Xixona, n m

<Cereals > Producte elaborat>

Definition

Torró fluix elaborat al municipi de Xixona amb ametlles repelades i torrades, mel, sucre i clara d'ou, de color marró blanquinós amb grànuls d'ametlla distribuïts irregularment.

Note

El torró de Xixona està reconegut amb la Indicació Geogràfica Protegida des de 1996.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

ca treball per racons, n m
es trabajo por rincones
fr travail en coins
en corners work

<Educació > Didàctica > Mètodes i estratègies>

Definition

Estratègia didàctica que consisteix a organitzar la classe en grups reduïts que fan activitats diferents simultàniament, basant-se en la utilització de materials que es troben situats a la mateixa classe a lliure disposició dels alumnes.

Note

En una classe hi sol haver racons de joc simbòlic, de jocs didàctics i matemàtics o d'observació i experimentació.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca utilitzeu les icones que hi ha damunt la taula
en use the icons above the table

<Localització > Fraseologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca veça, n f
ca arvella, n f sin. compl.
ca bordanya, n f sin. compl.
ca garrofí, n m sin. compl.
ca garroví, n m sin. compl.
ca llegumet, n m sin. compl.
ca veça (llavor), n f sin. compl.
ca vecera, n f sin. compl.
ca arvelles, n f pl alt. sin.
ca barbilló, n m alt. sin.
ca garrofina, n f alt. sin.
ca garrofins, n m pl alt. sin.
ca guixaveça, n f alt. sin.
ca guixes de burro, n f pl alt. sin.
ca guixeta, n f alt. sin.
ca pesolina, n f alt. sin.
ca pesolinera, n f alt. sin.
ca veça silvestre, n f alt. sin.
ca veça vera, n f alt. sin.
ca vecera borda, n f alt. sin.
ca veces, n f pl alt. sin.
ca veçons, n m pl alt. sin.
ca veçot, n m alt. sin.
ca veçots, n m pl alt. sin.
ca garroxins, n m pl var. ling.
ca guisabesa, n f var. ling.
ca guisaveça, n f var. ling.
ca pabasolu, n m var. ling.
ca pavasolo, n m var. ling.
ca pèsol de colora, n m var. ling.
ca tramusso bord, n m var. ling.
ca vicivesa, n f var. ling.
nc Vicia sativa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Note

1. Pavasolo és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) pabasolu.
2. Pèsol de colora (pron. «bízul de curora») és un nom alguerès amb el sentit de 'pèsol de serp', del sard (campidanès) colobra, colora..

Basic search

Advanced search

Results for "xicons" in all thematic areas

Note

Note

Definition

Note

Definition

Note

Note