emprivar

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 14a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2024.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca emprivar, v tr
ca empriuar, v tr sin. compl.
es cultivar terreno baldío

<Dret>

Definition

Obtenir un empriu {sobre un bé} o concedir-lo.

Note

Àmbit: Inespecífic
Ex.: El baró els havia concedit el dret d'emprivar a les seves terres.

Ex.: Els habitants de la vila podien emprivar terres a les muntanyes dels voltants.