abús
abús
Males pràctiques
- ca abús, n m
- es abuso, n m
Males pràctiques
Definició
Acció de fer un ús excessiu d'un poder, d'un dret o d'una cosa, més enllà del que és lícit o amb finalitats diferents de les normals o pròpies.
abús electoral
abús electoral
Males pràctiques
- ca abús electoral, n m
- es abuso electoral, n m
Males pràctiques
Definició
Abús de les condicions en què es desenvolupa un procediment electoral.
acaparar
acaparar
Males pràctiques
- ca acaparar, v tr
- ca agabellar, v tr sin. compl.
- es acaparar, v tr
Males pràctiques
Definició
Adquirir una gran quantitat d'una mercaderia per poder modificar-ne el preu en el mercat.
adulterar
adulterar
Males pràctiques
- ca adulterar, v tr
- es adulterar, v tr
Males pràctiques
Definició
Corrompre, una circumstància, una ideologia o un procediment, la naturalesa pròpia d'un costum o d'una condició.
afer
afer
Transparència i bones pràctiques
- ca afer, n m
- es asunto, n m
Transparència i bones pràctiques
Definició
Esdeveniment rellevant que té un impacte notable en política.
aforament
aforament
Regulació jurídica i marc penal
- ca aforament, n m
- es aforamiento, n m
Regulació jurídica i marc penal
Definició
Atribució de la competència per a jutjar un aforat en un ordre jurisdiccional determinat legalment que no coincideix amb el que preveu la competència general.
Nota
- 1. En el cas del Parlament de Catalunya, l'aforament implica que un diputat només pot ser inculpat, processat i jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si se l'acusa d'un delicte comès al territori de Catalunya, o pel Tribunal Suprem, si se l'acusa d'un delicte comès fora d'aquest territori. En el cas dels diputats i senadors de les Corts Generals, són aforats del Tribunal Suprem.
- 2. En un sentit ampli i impropi, aforament també s'utilitza per a designar l'atribució de competència per a jutjar determinats professionals (per exemple, jutges, fiscals, membres dels cossos i forces de seguretat, o membres de la Casa Reial) en un ordre jurisdiccional determinat legalment que no coincideix amb el que preveu la competència general.
aforat | aforada
aforat | aforada
Regulació jurídica i marc penal
- ca aforat | aforada, n m, f
- es aforado | aforada, n m, f
Regulació jurídica i marc penal
Definició
Persona sotmesa a un fur judicial especial, per raó del càrrec que ocupa.
Nota
- 1. Són aforats els diputats dels parlaments autonòmics, els diputats i senadors de les Corts Generals i els membres del Parlament Europeu. En un sentit ampli i impropi, també són aforats les persones de determinades professions, com jutges, fiscals, membres dels cossos i forces de seguretat o membres de la Casa Reial.
- 2. Per a jutjar un aforat en un òrgan jurisdiccional diferent del que preveu la competència general es fa un aforament, que permet atribuir la competència per a jutjar-lo a un altre òrgan jurisdiccional.
agabellar
agabellar
Males pràctiques
- ca acaparar, v tr
- ca agabellar, v tr sin. compl.
- es acaparar, v tr
Males pràctiques
Definició
Adquirir una gran quantitat d'una mercaderia per poder modificar-ne el preu en el mercat.
àgio
àgio
Males pràctiques
- ca àgio, n m
- es agio, n m
Males pràctiques
Definició
Guany obtingut sobre l'alt preu que assoleixen sovint certs béns sotmesos a fluctuacions fortes i imprevisibles.
Nota
- L'agiotatge és un àgio abusiu fet en perjudici d'altri.
agiotatge
agiotatge
Males pràctiques
- ca agiotatge, n m
- es agiotaje, n m
Males pràctiques
Definició
Àgio abusiu fet en perjudici d'altri.
