accent rítmic
accent rítmic
- ca accent rítmic, n m
- es acento rítmico
- fr accent rythmique
- en rhythmic stress
Definició
Accent poc prominent de posició variable, determinat per la distribució dins d'una seqüència dels accents primaris i secundaris.
accent secundari
accent secundari
- ca accent secundari, n m
- es acento secundario
- fr accent secondaire
- en secondary stress
Definició
Accent més feble o menys prominent que l'accent primari d'un mot.
Nota
- S'oposa a accent primari.
accent subjacent
accent subjacent
- ca accent subjacent, n m
- es acento subyacente
- fr accent sous‑jacent
- en underlying stress
Definició
En fonologia generativa, accent que forma part de l'estructura subjacent d'un morfema i que es converteix en l'accent lèxic si el mot no conté cap altre accent subjacent situat després.
Nota
- Per a donar compte de les diferències accentuals existents entre parle, parlava i parlaré, es pot partir de la idea que el radical verbal parl-, la vocal temàtica a i el morfema de futur re presenten un accent subjacent i que una regla elimina, dins del mot, tots els accents subjacents excepte l'últim. Així, /páɾle/ però /páɾláva/ > /paɾláva/ i /páɾláɾé/ > /paɾlaɾé/.
accent tonal
accent tonal
- ca accent tonal, n m
- es acento tonal
- fr accent tonal
- en pitch accent
- en tonal accent
Definició
Elevació, manteniment o caiguda del to que es produeix entorn de les síl·labes accentuades.
Nota
- Per exemple, l'accent tonal alt i molt emfàtic que s'utilitza per a indicar que a Ador és el focus contrastiu en una oració com Vam anar a Ador (i no a Vilallonga).
accentuació
accentuació
- ca accentuació, n f
- es acentuación
- fr accentuation
- en accentuation
Definició
Representació gràfica dels accents.
accentuació
accentuació
- ca accentuació, n f
- es acentuación
- fr accentuation
- en accentuation
Definició
En fonètica, fenomen pel qual s'atorga un grau superior de prominència a una síl·laba respecte a les altres d'un mot o un grup de mots, per mitjà d'una major durada, intensitat o altura.
accepció
accepció
- ca accepció, n f
- es acepción
- fr acception
- en sense
Definició
Cadascun dels significats que posseeix un terme polisèmic (o bé únic significat d'un terme monosèmic).
Nota
- El substantiu cap, per exemple, té diferents accepcions: part del cos, persona que ocupa un lloc de preferència, extremitat, accident geogràfic, etc. En un diccionari, les diferents accepcions apareixen generalment numerades o separades per mitjà de dues barres verticals.
acceptabilitat
acceptabilitat
- ca acceptabilitat, n f
- es aceptabilidad
- fr acceptabilité
- en acceptability
Definició
Propietat de tota manifestació lingüística considerada natural i intel·ligible pels parlants nadius d'una determinada llengua.
Nota
- Cal no confondre l'acceptabilitat amb la gramaticalitat: una manifestació lingüística pot estar gramaticalment ben formada però ser inacceptable per raons de percepció, de memòria o d'estil. Una oració com ara La companya del xic la germana del qual estudià alemany a Magúncia perquè hi vivien uns parents seus és a Màlaga és gramatical però resulta difícilment acceptable. En gramàtica generativa, es considera que l'acceptabilitat pertany a l'àmbit de l'actuació i la gramaticalitat a l'àmbit de la competència. L'acceptabilitat, com la gramaticalitat, és sovint una qüestió de grau, ja que una determinada construcció pot resultar acceptable per a alguns parlants i inacceptable per a d'altres.
accessibilitat
accessibilitat
- ca accessibilitat, n f
- es accesibilidad
- fr accessibilité
- en accessibility
Definició
En didàctica de les llengües, grau de dificultat que presenta una unitat lingüística per a ser apresa.
accessibilitat
accessibilitat
- ca accessibilitat, n f
- ca accessibilitat cognitiva, n f sin. compl.
- es accesibilidad
- fr accessibilité
- en accessibility
Definició
En semàntica, suma de la informació disponible per al receptor amb un mínim cost de processament.
Nota
- La informació que resulta accessible inclou la representació de la informació visualment present, la informació ja representada amb anterioritat, la informació associada als conceptes que s'han utilitzat amb anterioritat, el contingut implícit d'un enunciat que es pot deduir de l'enunciat en combinació amb el context i la forma lògica de l'oració associada amb l'enunciat que s'està processant.
