adjectiu atributiu
adjectiu atributiu
- ca adjectiu atributiu, n m
- es adjetivo atributivo
- fr adjectif attributif
- en attributive adjective
Definició
Adjectiu qualificatiu que modifica directament el nom sense nexe ni còpula, anteposant-s'hi o posposant-s'hi.
Nota
- Així, calenta en el sintagma llet calenta. S'oposa a adjectiu predicatiu.
adjectiu classificador
adjectiu classificador
- ca adjectiu relacional, n m
- ca adjectiu classificador, n m sin. compl.
- es adjetivo clasificador
- es adjetivo relacional
- fr adjectif classificateur
- fr adjectif relationnel
- en relational adjective
Definició
Adjectiu, generalment derivat d'un substantiu, que delimita la classe a la qual pertany el nom que modifica; per exemple, civil, constitucional o valencià en els sintagmes guerra civil, dret constitucional, ceràmica valenciana.
Nota
- Els adjectius relacionals, a diferència dels qualificatius, no admeten quantificació, han d'anar sempre posposats al nom i mostren poca naturalitat quan es parafrasegen per oracions de relatiu, com es pot comprovar en l'agramaticalitat de les seqüències següents: *guerra molt civil, *civil guerra i *guerra que era civil.
adjectiu d'estadi
adjectiu d'estadi
- ca adjectiu d'estadi, n m
- es adjetivo de estadio
- fr adjectif d'accident
- fr adjectif d'état
- en stage-level adjective
Definició
Adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat contingent o no inherent.
Nota
- Per exemple, calent, content, fred, malalt, trist. En oracions copulatives, aquests adjectius es combinen normalment amb el verb estar si prediquen sobre entitats humanes: La professora està malalta. Si prediquen sobre entitats no animades, en l'ús més tradicional, s'usen amb ser si aporten una simple descripció (El dinar és fred) i amb estar si la propietat és el resultat d'un procés de canvi (El dinar està fred 's'ha refredat').
adjectiu d'individu
adjectiu d'individu
- ca adjectiu d'individu, n m
- ca adjectiu de caracterització, n m sin. compl.
- es adjetivo de caracterización
- es adjetivo de individuo
- fr adjectif individuel
- en individual-level adjective
Definició
Adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat inherent.
Nota
- Per exemple, amable, ample, bonic, important, intel·ligent, interessant. En oracions copulatives, aquests adjectius es combinen amb el verb ser: La professora és molt amable, El quadre és bonic, La novel·la és interessant.
adjectiu d'una terminació
adjectiu d'una terminació
- ca adjectiu invariable, n m
- ca adjectiu d'una terminació, n m sin. compl.
- es adjetivo de una terminación
- es adjetivo invariable
- fr adjectif invariable
- en invariable adjective
Definició
Adjectiu que no disposa de les quatre formes diferents que són habituals en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural, femení singular i femení plural), tot i que poden complementar tant noms masculins com noms femenins, i tant noms en singular com noms en plural.
Nota
- La invariabilitat pot afectar el gènere o el nombre, o bé totes dues categories gramaticals alhora. Són adjectius invariables amb tres formes aquells que no presenten variació formal relacionada amb el gènere en singular, però sí en plural (per exemple, audaç: un home / una dona audaç, homes audaços, dones audaces); són invariables amb dues formes aquells que presenten variació formal relacionada amb el nombre, però no amb el gènere (per exemple, alegre: un xic / una xica alegre, uns xics / unes xiques alegres); són invariables amb una forma aquells que no presenten variació formal relacionada amb el gènere ni amb el nombre (per exemple, beix: un abric / una jaqueta / uns abrics / unes jaquetes beix). [V. invariable]
adjectiu de caracterització
adjectiu de caracterització
- ca adjectiu d'individu, n m
- ca adjectiu de caracterització, n m sin. compl.
- es adjetivo de caracterización
- es adjetivo de individuo
- fr adjectif individuel
- en individual-level adjective
Definició
Adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat inherent.
Nota
- Per exemple, amable, ample, bonic, important, intel·ligent, interessant. En oracions copulatives, aquests adjectius es combinen amb el verb ser: La professora és molt amable, El quadre és bonic, La novel·la és interessant.
adjectiu de dues terminacions
adjectiu de dues terminacions
- ca adjectiu variable, n m
- ca adjectiu de dues terminacions, n m sin. compl.
- es adjetivo de dos terminaciones
- es adjetivo variable
- fr adjectif variable
- en variable adjective
Definició
Adjectiu que, quant al gènere, té una forma per al masculí i una altra per al femení.
Nota
- La diferència s'expressa mitjançant marques flexives, que en el cas del femení és sempre el sufix ‑a (alta, europea, minsa, apta) i en el cas del masculí, l'absència de marca flexiva (alt) i els sufixos u [w] (europeu) i o (minso): un xic alt i una xica alta, un tractat europeu i una llei europea, un sou minso i una producció minsa. No es considera marca flexiva sinó vocal de suport (o epentètica) la e final d'adjectius masculins com apte, requerida per a sil·labificar la seqüència consonàntica final de l'arrel (pt).
adjectiu demostratiu
adjectiu demostratiu
- ca adjectiu demostratiu, n m
- es adjetivo demostrativo
- fr adjectif démonstratif
- en demonstrative adjective
Definició
En la gramàtica tradicional, demostratiu que acompanya un nom explícit, com aquell en aquell abric.
Nota
- Actualment, se sol considerar que aquests demostratius són determinants, amb independència que modifiquen un nom explícit o implícit, com en Agafa aquest llibre i aquell.
adjectiu determinatiu
adjectiu determinatiu
- ca adjectiu determinatiu, n m
- es adjetivo determinativo
- fr adjectif déterminatif
- en determinative adjective
Definició
En gramàtica tradicional, adjectiu que limita l'extensió del nom sense qualificar-lo, però afegint-hi algun tipus d'especificació relacionada amb l'espai, la persona, el temps, la quantitat.
Nota
- Són adjectius determinatius els demostratius, els exclamatius, els indefinits, els interrogatius, els numerals, els possessius, els quantitatius i els relatius que funcionen com a modificadors del nom.
adjectiu distributiu
adjectiu distributiu
- ca distributiu, n m
- ca adjectiu distributiu, n m sin. compl.
- es adjetivo distributivo
- es distributivo
- fr adjectif distributif
- fr distributif
- en distributive
- en distributive adjective
Definició
En gramàtica tradicional, adjectiu numeral o indefinit que expressa l'assignació d'una quantitat idèntica a cadascun dels elements d'un conjunt.
Nota
- Són distributius els indefinits sengles i cadascun. Per exemple, en Demana dos plats per a cadascun dels convidats.
