verb modal - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb modal
verb modal
- ca verb modal, n m
- ca modal, n m sin. compl.
- es modal
- es verbo modal
- fr modal
- fr verbe modal
- en modal
- en modal verb
Definició
Verb auxiliar que, en determinades perífrasis, introdueix un valor de modalitat subjectiva de l'esdeveniment.
Nota
- És modal el verb poder en l'oració Podries fer les coses amb més calma. Des del punt de vista semàntic, els verbs modals es caracteritzen molt sovint pel caràcter polisèmic. El modal poder, per exemple, té un valor deòntic o radical en l'oració No pots anar al cinema i un valor epistèmic en l'oració Pot estar dormint. El mateix tipus de polisèmia es troba també en els modals haver i deure.
