signe lingüístic - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
signe lingüístic
signe lingüístic
- ca signe lingüístic, n m
- ca designans [la], n m sin. compl.
- es designans
- es signo lingüístico
- fr designans
- fr signe linguistique
- en designans
- en linguistic sign
Definició
Associació particular que s'estableix entre un concepte i una imatge acústica o, de manera més precisa, entre un significat i un significant.
Nota
- Per a Ferdinand de Saussure, les principals propietats del signe lingüístic són la linealitat, la inseparabilitat dels dos constituents que l'integren i el caràcter arbitrari, immotivat o no obligatori de la relació establida entre aquests constituents. La suposada arbitrarietat del signe lingüístic va ser criticada per Émile Benveniste, per a qui la relació entre significant i significat no sols respon a un costum sinó que és obligatòria per a tots els membres de la comunitat lingüística. El terme signe lingüístic permet substituir-ne un altre de més tradicional i ambigu, el de mot. La denominació equivalent designans va ser proposada pel filòsof i semiòtic nord-americà Charles W. Morris.
