sintagma - Diccionari de lingüística

Nota

• En una oració com ara No he vist la germana de Lluís, els mots la germana de Lluís constitueixen un sintagma, ja que formen una unitat que desenvolupa la funció de complement directe i que està sotmesa de manera global a regles sintàctiques com ara la pronominalització (No l'he vista) o la tematització (La germana de Lluís, no l'he vista). Tot i que en sentit estricte un sintagma és un conjunt de mots, el terme s'utilitza igualment per a referir-se a unitats constituïdes per un únic mot que desenvolupen funcions sintàctiques semblants a les d'un conjunt de mots. Des d'aquesta perspectiva, es diu que en una oració com ara Ha menjat pa, el nom pa constitueix també un sintagma. Tot sintagma està integrat obligatòriament per un nucli, que pot estar acompanyat per complements, especificadors i adjunts. Segons la sintaxi de la X amb barra, tot sintagma és la projecció màxima del nucli a través de diferents nivells. La categoria sintàctica del nucli determina la categoria del sintagma i permet establir els diferents tipus de sintagmes: el sintagma nominal, el sintagma verbal, el sintagma adjectival, etc. Tradicionalment, s'ha considerat que el nucli d'un sintagma ha de ser una categoria lèxica. En alguns corrents lingüístics recents, però, es postula que també les categories funcionals o gramaticals poden ser nucli de sintagmes, com ara el sintagma determinant, el sintagma complementador, el sintagma flexiu, etc. El terme sintagma és paral·lel al de constituent, construcció, grup i frase.