sentit - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
sentit
sentit
- ca sentit, n m
- es sentido
- fr sens
- en sense
Definició
Significat intensional d'una unitat lèxica.
Nota
- El sentit s'identifica amb el conjunt de trets semàntics essencials d'una unitat lèxica delimitats a partir de les relacions que estableix amb la resta d'unitats del sistema i contrasta amb la referència, o denotació extralingüística. Les expressions estrella del matí i estrella de la nit, per exemple, tenen la mateixa referència, per tal com totes dues denoten el planeta Venus, però sentits diferents, ja que defineixen l'objecte de maneres diferents. L'oposició entre sentit i referència va ser establida per Gottlob Frege.
