predicat - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
predicat
predicat
- ca predicat, n m
- ca P, n m abrev.
- es predicado
- es P abrev.
- fr prédicat
- fr P abrev.
- en predicate
- en P abrev.
Definició
Constituent essencial de tota oració que, des d'un punt de vista funcional, es caracteritza pel fet d'assenyalar alguna propietat del subjecte, l'altre constituent també essencial.
Nota
- D'acord amb aquesta perspectiva dual de l'oració, el predicat està format per tots els constituents oracionals diferents del subjecte i té com a nucli un verb en forma personal o no. Tenint en compte les propietats sintàctiques i semàntiques del verb, es diferencien dos tipus de predicats, el nominal i el verbal.
