monolingüe - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
monolingüe
monolingüe
- ca monolingüe, adj
- ca unilingüe, adj sin. compl.
- es monolingüe
- fr monolingue
- en monolingual
Definició
Dit de la persona que coneix i pot utilitzar sols una llengua i, per extensió, del territori o de l'àmbit en què només hi ha una llengua.
Nota
- S'oposa a bilingüe i plurilingüe.
