llei de Wheeler - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
llei de Wheeler
llei de Wheeler
- ca llei de Wheeler, n f
- es ley de Wheeler
- fr loi de Wheeler
- en Wheeler's law
Definició
Llei formulada pel lingüista Max W. Wheeler que, basada en la jerarquia de sonicitat, permet delimitar, d'acord amb els hàbits articulatoris del català, les seqüències consonàntiques que no poden aparéixer en posició final de paraula i que, per a la seua articulació, exigeixen la vocal de suport e.
Nota
- La regla es fonamenta en la jerarquia oclusiva > fricativa > nasal > semivocal > líquida, i permet preveure l'ús de la vocal de suport sempre que la seqüència final continga dues consonants del mateix tipus (per exemple dues oclusives com en apte) o dues consonants que apareguen en l'ordre delimitat per la jerarquia (per exemple, una oclusiva i una líquida, com en amable, una fricativa i una nasal, com en entusiasme, o una semivocal i una líquida, com en beure). [V. jerarquia de sonicitat]
