iconicitat construccional - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
iconicitat construccional
iconicitat construccional
- ca iconicitat construccional, n f
- es iconicidad construccional
- fr icônicité constructionnelle
- en constructional iconicity
Definició
Principi de la morfologia natural segons el qual en les llengües naturals es tendeix a establir una relació directa entre el volum de forma i el de significat dels signes lingüístics, de manera que a més volum de forma correspon normalment més volum de significat.
Nota
- Des del punt de vista de la flexió, aquest principi es tradueix en la tendència que els termes no marcats d'una oposició morfològica apareguen sense marca flexiva (el singular, el masculí, l'indicatiu, etc.), i els marcats, amb marca flexiva (el plural, el femení, el subjuntiu, etc.). En l'oposició de nombre, per exemple, el singular de noms i adjectius s'indica amb l'absència de marca flexiva (riu, alt) enfront del plural, que s'expressa amb l'afix flexiu ‑s (riu-s, alt-s). [V. jerarquia d'iconicitat, terme marcat, terme no marcat]
