icona - Diccionari de lingüística

Nota

• Una fotografia, per exemple, és una icona de la realitat representada. Peirce diferencia dos tipus d'icona, la imatge icònica, que manté una relació de semblança intrínseca amb la cosa designada, i el diagrama icònic, constituït per una sèrie d'elements la relació dels quals reprodueix la relació de les parts de la cosa designada. En les llengües naturals les onomatopeies són imatges icòniques, mentre que la relació entre els components de les unitats lingüístiques presenta característiques pròpies dels diagrames icònics. Per exemple, en l'oposició de nombre, el singular, com a terme no marcat, no té marca flexiva (herba, pont), mentre que el plural, com a terme marcat, té la marca ‑s (herbes, ponts). Per tant, la presència o l'absència de marca flexiva reflecteix icònicament el caràcter marcat o no marcat dels termes en oposició. Contrasta amb indici i amb símbol.