Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

icona - Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  icona, n f
  • es  icono
  • fr  icône
  • en  icon

Definició
En la terminologia de Charles S. Peirce, signe que manté algun tipus de relació de semblança, sensible a la percepció sensorial, amb la cosa designada.

Nota

  • Una fotografia, per exemple, és una icona de la realitat representada. Peirce diferencia dos tipus d'icona, la imatge icònica, que manté una relació de semblança intrínseca amb la cosa designada, i el diagrama icònic, constituït per una sèrie d'elements la relació dels quals reprodueix la relació de les parts de la cosa designada. En les llengües naturals les onomatopeies són imatges icòniques, mentre que la relació entre els components de les unitats lingüístiques presenta característiques pròpies dels diagrames icònics. Per exemple, en l'oposició de nombre, el singular, com a terme no marcat, no té marca flexiva (herba, pont), mentre que el plural, com a terme marcat, té la marca ‑s (herbes, ponts). Per tant, la presència o l'absència de marca flexiva reflecteix icònicament el caràcter marcat o no marcat dels termes en oposició. Contrasta amb indici i amb símbol.