absolutiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
absolutiu
absolutiu
- ca absolutiu, n m
- es absolutivo
- fr absolutif
- en absolutive
Definició
Cas gramatical que, en llengües com el basc, el georgià o l'esquimal, presenten tant el subjecte dels verbs intransitius com l'objecte dels transitius.
Nota
- En aquest tipus de llengües, anomenades ergatives, el subjecte del verb transitiu apareix marcat amb un cas diferent de l'anterior, l'ergatiu. L'absolutiu és el cas no marcat. Per exemple, en les oracions basques Zure aita etorri da 'el teu pare ha vingut' i Nik zure aita ikusi dut 'jo he vist el teu pare', el subjecte del verb intransitiu de la primera i el complement directe de la segona estan en cas absolutiu i, per això, no tenen cap marca específica de cas (zure aita) i l'auxiliar verbal hi concorda mitjançant el prefix d- (da 'és' i dut 'he'), i això a diferència del subjecte del verb transitiu de la segona que està en cas ergatiu, i per això presenta la marca de cas ‑k (nik) i l'auxiliar verbal hi concorda mitjançant el sufix ‑t (dut 'he').
