lonja
lonja
- ca lonja, n f
- es cable de seguridad, n m
- es loncha, n f
- fr longe, n f
- fr longe d'acrobatie, n f
- fr longe de securité, n f
- fr mécanique, n f
- fr potence, n f
- it longia, n f
- en lunge, n
- en mechanic, n
- en safety belt, n
- en safety line, n
- en safety line system, n
Arts > Circ
Definició
Sistema de seguretat consistent en una corda suspesa d'un sistema de politges, amb un extrem lligat al cinturó de l'acròbata i l'altre sota el control d'una altra persona, o bé suspesa per un extrem d'un punt de suport fix i lligada per l'altre extrem al cinturó de l'acròbata, que s'utilitza per a facilitar el procés d'aprenentatge de l'artista i per a evitar que es faci mal si cau durant l'entrenament o l'execució dels exercicis.
Nota
- Les longes es classifiquen, segons si l'extrem de la corda fixat al cinturó de l'acròbata té un sol cap o es divideix en dos, en longes simples o monolonges i en longes dobles, respectivament.
- Les longes en què l'extrem lliure es lliga a un punt de suport fix s'anomenen autolonges.
- La persona responsable de controlar l'extrem lliure de la lonja és el lonjador.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor, en l'aprovació dels termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja:
S'aproven els termes lonja, lonjador | lonjadora i autolonja, manlleus adaptats morfològicament i fonèticament de les denominacions franceses longe, longeur | longeuse i autolonge, respectivament, pels motius següents:
·els manlleus francesos són les designacions conegudes i utilitzades habitualment pels especialistes, que asseguren que són formes molt consolidades en circ i difícilment substituïbles per altres solucions;
·les formes aprovades, amb j, per bé que no reflecteixen la pronúncia habitual dels experts (els especialistes solen fer *lonxa o *lontxa, ensordint o africant el so fricatiu sonor de la g francesa), responen a l'adaptació catalana que s'esperaria d'aquests manlleus i segueixen el paral·lelisme d'altres denominacions d'origen francès ja incorporades a la llengua, com ara forja (de forge), franja (de frange), granja (de grange), tija (de tige) o tarja (de targe); cal tenir present, de fet, que les formes *lonxa i *lontxa, habituals entre els especialistes, s'expliquen probablement per influència de l'adaptació castellana loncha;
·en altres llengües també es documenten els manlleus francesos adaptats a les característiques fonètiques de la llengua d'arribada (loncha en castellà; longia en italià; lunge en anglès);
·tenen el suport de la majoria d'especialistes, que consideren més factible forçar un canvi de pronúncia (lonxa [S] / lontxa [tS]>lonja [Z]) que no pas intentar substituir els manlleus per altres propostes alternatives.
Les formes cabestre i ronsal -calcs del francès longe (de long 'llarg'), que designa originàriament la corda o la corretja que es lliga al coll o al cap de les haveries per a menar-les- s'han descartat perquè no tenen ús, no s'identifiquen amb el concepte i han estat majoritàriament descartades pels especialistes.
També s'han desestimat, per manca d'ús o per imprecisió, les formes arnès (no s'identifica amb una lonja, sinó amb un cinyell o unes corretges que es lliguen al cos), corda de seguretat, cable de seguretat i sistema de seguretat.
Quant a lonjador | lonjadora, s'ha preferit aquesta forma en comptes de longer | longera (igualment adequada des del punt de vista lingüístic) perquè la forma amb el sufix -dor |-dora té més ús. També s'han valorat les alternatives assegurador | asseguradora, operador | operadora i
tècnic de seguretat | tècnica de seguretat, entre d'altres, però s'han descartat, novament, perquè el manlleu ja és una forma molt consolidada.
[Acta 568, 19 de desembre de 2013]
