llindar legal - Neoloteca

Nota

• El fet que una candidatura arribi al llindar legal no implica necessàriament que aconsegueixi representació. La representació efectiva dependrà de la fórmula electoral, de la magnitud de la circumscripció, dels resultats de les altres candidatures, etc.
• Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:
  
  El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)
  
  ·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);
  
  ·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).
  
  El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:
  
  ·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);
  
  ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);
  
  ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).
  
  
  (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.
  
  [Acta 572, 3 d'abril de 2014]
• Observacions del Consell Supervisor sobre el terme llindar legal:
  
  D'acord amb els especialistes, es descarta la forma barrera legal, malgrat que té força ús i seria també semànticament adequada, perquè el nucli llindar és més neutre (barrera és una forma amb una certa connotació negativa, que remet a la idea de restricció o constrenyiment) i permet fer un paral·lelisme denominatiu amb el terme relacionat llindar efectiu. Cal tenir present, d'altra banda, que la forma llindar legal també té ús.
  
  Es descarta la forma llindar electoral legal perquè es considera innecessàriament llarga.
  
  La forma llindar mínim, que també s'ha valorat, s'ha descartat perquè la forma aprovada és semànticament més precisa.
  
  [Acta 572, 3 d'abril de 2014]