piló - Diccionari d'enginyeria civil

Fonament profund de gran longitud en relació amb les dimensions de la seva secció transversal, que s'utilitza quan les capes superficials del terreny no tenen capacitat portant suficient.

Els pilons es poden clavar en el terreny o bé es poden construir en una excavació prèvia. Els fonaments a base de pilons s'utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l'abast de sabates i de pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l'edifici o quan les càrregues transmeses per l'estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres. En general, els pilons es disposen formant grups. Els caps d'un grup de pilons s'uneixen rígidament per mitjà d'un ^encep^, també construït de formigó armat. Per a pilons de menys de 30 cm de diàmetre s'empra la denominació ^micropiló^. Els pilons formigonats in situ es poden construir de les maneres següents: clavant un entubament d'acer recuperable amb un tap perdut a la punta; perforant amb una cullera, amb una hèlix o amb un cap rotatiu protegint o no l'excavació amb un entubament recuperable i formigonant amb una trompa des del fons; perforant com en aquest últim cas, però mantenint l'excavació amb llots bentonítics, i barrinats, introduint formigó per pressió a través de l'eix de l'hèlix que desplaça el terreny (en aquest últim cas, les armadures s'han de clavar amb el formigó fresc). Entre els pilons prefabricats, sempre clavats per copejament, per vibració o per pressió, es pot distingir entre els de formigó armat, els de perfils metàl·lics, que, si són tubulars, poden estar reblerts de formigó, i els tubulars de formigó armat o pretesat.