captació
captació
Enginyeria hidràulica
- ca captació, n f
- es captación
- en inlet
- en intake
Enginyeria hidràulica
Definició
Obra de presa d'aigua que prové d'un filó líquid d'una ^deu^, d'una llera natural o d'un pou, per a aprofitar l'aigua o per prevenir-ne les ^infiltracions^, les alteracions, etc.
captador
captador
Enginyeria del transport
- ca captador, n m
- es captador
- en trackside scanner
Enginyeria del transport
Definició
Dispositiu que porten els vehicles que rep els senyals de les ^balises^.
captador de gotes
captador de gotes
Enginyeria hidràulica
- ca disdròmetre, n m
- ca captador de gotes, n m sin. compl.
- es disdrómetro
- en disdrometer
Enginyeria hidràulica
Definició
Instrument de mesura de la precipitació amb el qual és possible avaluar la mida de les gotes de pluja.
característiques estructurals
característiques estructurals
Enginyeria del transport
- ca característiques estructurals, n f pl
- es características estructurales
- en structural characteristics
Enginyeria del transport
Definició
Propietats relacionades amb les dels materials emprats a les capes de ^ferm^, en particular les mecàniques, i amb les espessors d'aquestes capes.
característiques funcionals
característiques funcionals
Enginyeria del transport
- ca característiques funcionals, n f pl
- es características funcionales
- en surface characteristics
Enginyeria del transport
Definició
Propietats superficials del ^paviment^ o de la ^capa de trànsit^ que afecten especialment els usuaris, aportades fonamentalment per la ^textura superficial^ i per la ^regularitat superficial^.
carbó activat
carbó activat
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca carbó activat, n m
- es carbón activado
- en activated carbon
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Carbó que ha estat sotmès a un tractament tèrmic especial que li ha proporcionat una superfície específica molt alta i una capacitat d'^adsorció^ elevada.
Nota
- Vegeu també ^adsorbent^.
carbonatació
carbonatació
Enginyeria de la construcció
- ca carbonatació, n f
- es carbonatación
- en carbonation
Enginyeria de la construcció
Definició
Reacció química que es produeix en el formigó o en els morters endurits per efecte de la penetració del diòxid de carboni atmosfèric a través dels porus capil·lars i de les fissures i que provoca una reacció de l'alcalinitat pròpia d'aquests materials, de tal manera que el seu pH varia de 12,5 fins a menys de 9.
La carbonatació no causa dany a la massa de formigó; però, quan el ^front de carbonatació^ ateny les barres d'acer, se n'inicia la corrosió.
La carbonatació no causa dany a la massa de formigó; però, quan el ^front de carbonatació^ ateny les barres d'acer, se n'inicia la corrosió.
carboni orgànic total
carboni orgànic total
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca carboni orgànic total, n m
- ca COT, n m sigla
- es carbono orgánico total
- es COT sigla
- en total organic carbon
- en TOC sigla
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Paràmetre de qualitat química de l'aigua que mesura la quantitat de diòxid de carboni generat per combustió del carboni orgànic present a l'aigua en un forn a alta temperatura.
Aquest paràmetre és indicat especialment per a la mesura de petites concentracions de matèria orgànica.
Aquest paràmetre és indicat especialment per a la mesura de petites concentracions de matèria orgànica.
carcanyol
carcanyol
Enginyeria de la construcció
- ca carcanyol, n m
- es enjuta
- en back filling
Enginyeria de la construcció
Definició
Reble material que omple l'espai restant entre el revoltó i el parament superior d'un forjat.
carcanyol
carcanyol
Enginyeria de la construcció
- ca carcanyol, n m
- es tímpano
- en spandrel
Enginyeria de la construcció
Definició
Zona compresa entre l'^extradós^ d'un arc i l'horitzontal tangent al seu punt més alt.
