Back to top
captació captació

Enginyeria hidràulica

  • ca  captació, n f
  • es  captación
  • en  inlet
  • en  intake

Enginyeria hidràulica

Definició
Obra de presa d'aigua que prové d'un filó líquid d'una ^deu^, d'una llera natural o d'un pou, per a aprofitar l'aigua o per prevenir-ne les ^infiltracions^, les alteracions, etc.
captador captador

Enginyeria del transport

  • ca  captador, n m
  • es  captador
  • en  trackside scanner

Enginyeria del transport

Definició
Dispositiu que porten els vehicles que rep els senyals de les ^balises^.
captador de gotes captador de gotes

Enginyeria hidràulica

  • ca  disdròmetre, n m
  • ca  captador de gotes, n m sin. compl.
  • es  disdrómetro
  • en  disdrometer

Enginyeria hidràulica

Definició
Instrument de mesura de la precipitació amb el qual és possible avaluar la mida de les gotes de pluja.
característiques estructurals característiques estructurals

Enginyeria del transport

  • ca  característiques estructurals, n f pl
  • es  características estructurales
  • en  structural characteristics

Enginyeria del transport

Definició
Propietats relacionades amb les dels materials emprats a les capes de ^ferm^, en particular les mecàniques, i amb les espessors d'aquestes capes.
característiques funcionals característiques funcionals

Enginyeria del transport

  • ca  característiques funcionals, n f pl
  • es  características funcionales
  • en  surface characteristics

Enginyeria del transport

Definició
Propietats superficials del ^paviment^ o de la ^capa de trànsit^ que afecten especialment els usuaris, aportades fonamentalment per la ^textura superficial^ i per la ^regularitat superficial^.
carbó activat carbó activat

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  carbó activat, n m
  • es  carbón activado
  • en  activated carbon

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Carbó que ha estat sotmès a un tractament tèrmic especial que li ha proporcionat una superfície específica molt alta i una capacitat d'^adsorció^ elevada.

Nota

  • Vegeu també ^adsorbent^.
carbonatació carbonatació

Enginyeria de la construcció

  • ca  carbonatació, n f
  • es  carbonatación
  • en  carbonation

Enginyeria de la construcció

Definició
Reacció química que es produeix en el formigó o en els morters endurits per efecte de la penetració del diòxid de carboni atmosfèric a través dels porus capil·lars i de les fissures i que provoca una reacció de l'alcalinitat pròpia d'aquests materials, de tal manera que el seu pH varia de 12,5 fins a menys de 9.

La carbonatació no causa dany a la massa de formigó; però, quan el ^front de carbonatació^ ateny les barres d'acer, se n'inicia la corrosió.
carboni orgànic total carboni orgànic total

Enginyeria sanitària i ambiental

  • ca  carboni orgànic total, n m
  • ca  COT, n m sigla
  • es  carbono orgánico total
  • es  COT sigla
  • en  total organic carbon
  • en  TOC sigla

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Paràmetre de qualitat química de l'aigua que mesura la quantitat de diòxid de carboni generat per combustió del carboni orgànic present a l'aigua en un forn a alta temperatura.

Aquest paràmetre és indicat especialment per a la mesura de petites concentracions de matèria orgànica.
carcanyol carcanyol

Enginyeria de la construcció

  • ca  carcanyol, n m
  • es  enjuta
  • en  back filling

Enginyeria de la construcció

Definició
Reble material que omple l'espai restant entre el revoltó i el parament superior d'un forjat.
carcanyol carcanyol

Enginyeria de la construcció

  • ca  carcanyol, n m
  • es  tímpano
  • en  spandrel

Enginyeria de la construcció

Definició
Zona compresa entre l'^extradós^ d'un arc i l'horitzontal tangent al seu punt més alt.