audició
audició
Otorrinolaringologia
- ca audició, n f
- es audición
- en audition
Otorrinolaringologia
Definició
Percepció d'ones sonores pel sentit de l'oïda.
audició
audició
Neurociència
- ca audició, n f
- es audición
- en audition
- en hearing
Neurociència
Definició
Percepció i interpretació d'estímuls sonors en forma d'oscil·lacions de pressió d'una intensitat i d'una freqüència determinades mitjançant el sentit de l'oïda.
Nota
- Per mesurar l'audició es pren com a referència la intensitat corresponent al so mínim que l'oïda humana pot detectar.
audició
audició
Otorrinolaringologia
- ca audició, n f
- es audición
- en audition
Otorrinolaringologia
Definició
Acció i efecte d'oir.
audició binaural
audició binaural
Neurociència
- ca audició binaural, n f
- es audición biaural
- en binaural audition
Neurociència
Definició
Audició en la qual els estímuls sonors es reben a través de les dues orelles.
Nota
- L'audició binaural permet una localització molt precisa del focus del so.
audició contralateral
audició contralateral
Otorrinolaringologia
- ca audició contralateral, n f
- es audición contralateral
- en contralateral audition
Otorrinolaringologia
Definició
Audició en què un so que és enviat a una orella és percebut per l'altra orella.
audició dicòtica
audició dicòtica
Neurociència
- ca audició dicòtica, n f
- es audición dicótica
- en dichotic audition
Neurociència
Definició
Audició en la qual els estímuls sonors són diferents a cada orella, de tal manera que els senyals percebuts per l'orella esquerra es projecten principalment sobre les regions corticals auditives del lòbul temporal dret i els percebuts per l'orella dreta majoritàriament sobre les àrees anàlogues de l'hemisferi esquerre.
audició estereofònica
audició estereofònica
Otorrinolaringologia
- ca audició estereofònica, n f
- es audición estereofónica
- en stereophonic audition
Otorrinolaringologia
Definició
Audició en què s'identifica el punt de procedència dels sons.
audició monoaural
audició monoaural
Neurociència
- ca audició monoaural, n f
- es audición monoaural
- en monaural audition
Neurociència
Definició
Audició en la qual els estímuls sonors es reben a través d'una sola orella.
Nota
- En l'audició monoaural la localització espacial del focus del so és menys precisa que en l'audició binaural.
audiòfon
audiòfon
Otorrinolaringologia
- ca audiòfon, n m
- ca aparell de correcció auditiva, n m sin. compl.
- ca audiopròtesi, n f sin. compl.
- ca pròtesi acústica, n f sin. compl.
- es aparato de corrección auditiva
- es audífono
- es audioprótesis
- es prótesis acústica
- en hearing aid
Otorrinolaringologia
Definició
Aparell electrònic que consta d'un micròfon i un auricular, que amplifica i modifica el so, i s'empra en casos de sordesa no recuperable per a compensar la pèrdua d'agudesa auditiva.
audiòfon
audiòfon
Aparells sanitaris
- ca audiòfon, n m
- ca aparell de correcció auditiva, n m sin. compl.
- ca audiopròtesi, n f sin. compl.
- ca pròtesi acústica, n f sin. compl.
- es aparato de corrección auditiva, n m
- es audífono, n m
- es audiófono, n m
- es audioprótesis, n f
- es prótesis acústica, n f
- es prótesis auditiva, n f
- fr appareil auditif, n m
- fr appareil de correction auditive, n m
- fr audiophone, n m
- fr audioprothèse, n f
- fr prothèse acoustique, n f
- fr prothèse auditive, n f
- en audiophone, n
- en deaf aid, n
- en hearing aid, n
- en hearing instrument, n
Aparells sanitaris
Definició
Aparell electrònic per a amplificar els sons percebuts que habitualment es compon d'un micròfon, un amplificador i un petit auricular adaptable a l'orella.
Nota
- Els audiòfons s'utilitzen habitualment en casos de sordesa no recuperable per a compensar la pèrdua d'agudesa auditiva.
