hanbalisme
hanbalisme
- ca hanbalisme, n m
Islam
Definició
Una de les quatre escoles jurídiques de l'islam sunnita, fundada per l'iraquià Ahmad Ibn Hanbal, mort el 855.
Nota
- L'escola hanbalita es caracteritza per un rigorisme extrem i és practicada sobretot pels wahhabites d'Aràbia Saudita. És el pensament dogmàtic de les tradicions del sunnisme, perquè afirma la idea de l'origen diví del dret i rebutja radicalment l'opinió personal (ray), el raonament per analogia (qiyàs) i qualsevol especulació humana, considerada una innovació pecadora respecte de les fonts tradicionals.
