Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

capsigranyera - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentació
  • ca  capsigranyera, n f ( BOUCH1975-REV; TEX-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  coliquera, n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  farigola, n f alt. sin. ( BONNER; BOUCH1975; COLOMC; MAYOL1991 )
    BONNER, Antoni. Plantes de les Balears. 3a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1977. (Manuals d'Introducció a la Naturalesa; 1)
    ISBN 84-273-0214-2
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    COLOM CASASNOVAS, Guillermo. Biogeografía de las Baleares: La formación de las islas y el origen de su flora y de su fauna. 2a ed. aum. Palma de Mallorca: Diputación Provincial de Baleares: Instituto de Estudios Baleáricos: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1978.
    ISBN 84-600-1295-6
    MAYOL, Joan [et al.]. S'Albufera: Guia de passeig. [Mallorca]: SEFOBASA, DL 1991.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  frígola, n f alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  herba capsera, n f alt. sin. ( BARAC-REV; BOUCH1975-REV; CEBALL-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin. ( BOUCH1975-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin. ( BOUCH1975; VAYR1882a )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Catálech de la flora de la Vall de Núria. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana, 1882.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin. ( BOUCH1975-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin. ( BOUCH1975 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin. ( BOUCH1975; GENEST; HNPC-14; NPTORR; PUIGS; SALLENT; SBERT )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 14, Sistemes naturals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989. 500 p.
    ISBN 84-7739-067-3
    TORRES, N. Noms de plantes d'Eivissa. [Llista inèdita de noms de plantes].
    PUIGSASLLOSAS i LLAVINA, Núria [et al.]. "Plantes de la flora local". A: Centelles: Festa Major d'Estiu 1993. [Centelles]: [s.n.], DL 1993. Programa de la Festa Major.
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SBERT i GARAU, Miquel; CALVIÑO i ANDREU, Cels. 'Camina, caminaràs...': Un passeig per Sa Marina de Llucmajor amb Maria Antònia Salvà. Mallorca: Ajuntament de Llucmajor, DL 1989. (Quaderns Didàctics; 1)
  • ca  herba felera, n f alt. sin. ( LLONG; RIGAT )
    LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
    ISBN 84-866-2638-2
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin. ( LLONG )
    LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
    ISBN 84-866-2638-2
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  lledània, n f alt. sin. ( GENEST; HNPC-14 )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 14, Sistemes naturals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989. 500 p.
    ISBN 84-7739-067-3
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin. ( BONAFE; TEX )
    BONAFÈ BARCELÓ, Francesc. Flora de Mallorca. Mallorca: Moll, 1977-1980. 4 v.
    ISBN 84-273-0239-8
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin. ( BOUCH1975; CEBALL; MOLL2004c; MONT1988; NPMASCAR; TEX )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Etnobotànica a Menorca: Les Utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (3)". Quaderns de Folklore (2004), núm. 80.
    MONTLLEÓ i ESPASA, M. "Paisatge vegetal amb nomenclatura popular animal". Muntanya. Vol. 92 (1988), núm. 759, p. 228-231.
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin. ( BOUCH1975; VAYR1920 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920)
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  poliol, n m alt. sin. ( BOUCH1975; VAYR1882a )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Catálech de la flora de la Vall de Núria. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana, 1882.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin. ( FIGUERES-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin. ( TEX-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin. ( BOLOS1990; BOLOS1992 )
    BOLÒS i CAPDEVILA, Oriol de; MASCLANS i ALEU, Margarida. Plantes vasculars del quadrat UTM 31T CF79: La Llacuna. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. (Orca: Catàlegs Florístics Locals; 3)
    ISBN 84-7283-142-6
    BOLÒS, Oriol de. "Sobre la vegetació de Sauva Negra". Modilianum (1992), núm. 7, p. 3-28.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin. ( FIGUERES )
    Vegetales encontrados en las cercanías de Figueras. [Manuscrit del s. XIX adreçat per F. Barceló a M. Colmeiro. Real Jardín Botánico de Madrid].
  • ca  poniol, n m alt. sin. ( LLOBET )
    LLOBET i POL, Joan. Carta de floració al Massís de Sant Llorenç del Munt. [Matadepera]: Consell Local del Medi Ambient, DL 1991.
  • ca  te de roca, n m alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin. ( SAULE )
    SAULE, Marcel. La grande flore illustrée des Pyrénées. [S.l.]: Milan: Randonées Pyrénées, cop. 1991.
    ISBN 2-867-26739-0; 2-905-52147-3
  • ca  timó mascle, n m alt. sin. ( AGELET; BARAC; BOUCH1975; CEBALL; FOLCH; FPC-3; TORRE )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
    ISBN 84-75256-20-4
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
    ISBN 84-7226-657-5
    TORRES ESPUNY, Lluís de. Flora del massís del Port. Tarragona: Diputació de Tarragona. Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, DL 1989.
    ISBN 84-87123-17-1
  • ca  timó ver, n m alt. sin. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin. ( AGELET; TEX )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling. ( TEX-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  capcigranyera, n f var. ling. ( BOUCH1975; TEX )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling. ( CAO; GENEST )
    CAO BARREDO, Miguel. Les flors de Menorca. Maó: GOB, 1996.
    ISBN 84-921579-0-9
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  piliol, n m var. ling. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  puliol, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  puliol de muntanya, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • nc  Teucrium polium L. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

labiades / lamiàcies

Nota

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.