préssec - Argot culinari i gastronòmic

Fruit del presseguer, de forma globosa, pubescent i pell vellutada, carnós, suculent, perfumat, indehiscent i dolç. De color variable, des del groc amb taques vermelles fins al violat, i pinyol solcat de profundes anfractuositats. El préssec, molt digestible, aporta 52 cal per 100 g, és ric en potassi, vitamines C, B1, B2, PP i provitamina A. Cada 100 g de préssec contenen 12 g de sucre. La collita dels préssecs va des de finals de maig fins al mes de setembre. En comprar-lo, ha d'estar ben madur, ser aromàtic i tenir la pell fina, de bon color i sense taques fosques. No es conserva bé més de 48 hores. La major part de les seves vitamines es troben a la pell. Partits pel mig o en cintes, i deixats assecar, constitueixen les orellanes. Igualment formen part de plats salats, d'acompanyament o guarnició, i és en les postres on tenen un gran protagonisme. La preparació més coneguda és el préssec Melba, dedicat a la famosa cantant Nelly Melba. Es coneixen una dotzena de varietats de préssec. Itàlia i Grècia en són els principals productors d'Europa, Espanya ocupa el tercer lloc (per ara) i França el quart. Dels préssecs se'n fa una confitura anomenada pressegat.