merla - Argot culinari i gastronòmic

Ocell de plomatge negre (la femella el té bru) i bec groc, que posseeix un cant bellíssim. La seva carn és molt fina i té un sabor que varia amb la regió i l'època, perquè el seu brou, gairebé sempre amarg i perfumat, sobretot a la tardor, depèn de l'alimentació de l'ocell. És caça de ploma i es pot rostir a la brasa, a la cassola, a l'ast en broquetes, saltada, bresada amb raïms, o farcida i presentada damunt d'una llesca de pa torrada o untada de foie-gras o mantega.