meló - Argot culinari i gastronòmic

Fruit comestible de la melonera. Hi ha moltes varietats de meló, les tres principals són el meló valencià, l'andalús i l'extremeny. Hi ha dos tipus de melons valencians: els primerencs i els d'hivern. Aquests últims, de carn ataronjada o verdosenca, es conserven molt de temps i es poden consumir durant l'hivern. Poc nutritiu (30 cal per 100 g), és molt ric en aigua i conté vitamines B i C. S'ha d'evitar tallar-lo amb ganivet d'acer perquè no s'oxidi i menjar-lo amb cap altre estri que no sigui la forquilla. La carn del meló, blanca, verdosa o ataronjada, sucosa i dolça, es menja gairebé sempre crua, al principi d'un entremès, acompanyada d'un bon pernil, o simplement assaonada amb sal i pebre. Si se serveix de postres, se serveix natural, empolsat de sucre fi. El meló farcit de fruita i refredat són unes excel·lents postres d'estiu. Confitat en vinagre i tallat a bocins, acompanya tant les carns calentes com les fredes, així com l'aviram fred. També se'n fa confitura i confitats per a conservar-lo.